medi artificial

Després de nombroses experiències, mantenen tot el seu valer els nostres primers resultats : les mostres de melitensis, el poder aglutinògen de les quals disminueix per la llarga permanència en medis artificials de cultiu, reprenen aquesta propietat en ésser tractades per la bilis.

Finalment, no es pot atribuir la degeneració de les dues mostres estudiades als repetits passos per medis artificials, ja que les mostres 1 i 3 són tan velles en aquest sentit com les mostres 2 i 5.

Sembla, doncs, que es produeix una estabilització de la virulència per la reproducció en un medi artificial, que té les característiques i les propietats que li dóna la sang fresca.

Però el resultat d'aquestes experiències permet de pensar que la cèl·lula es nodreix en aquest medi artificial, cosa que es podrà provar assajant aquesta tècnica en altres investigacions sobre el metabolisme dels teixits.

Aquests elements, invisibles primerament als més grans augments dels microscopis, i susceptibles de passar a través dels filtres, apareixen en els òrgans limfàtics on es multipliquen, i en els cultius en medis artificials apropiats, sota l'aspecte d'un núvol de grans de pols extremadament tènues, després de grànuls cocciformes, alguns dels quals donen naixement a bacils molt fins que s'allarguen i esdevenen, en adquirir l'àcid-resistència, veritables bacils de Koch.

Alternar les passades sobre el cobai amb els cultius en els medis artificials no és un procediment acceptable, perquè no dóna una virulència uniforme.