medusa

He volgut exposar, avui, aquest concepte, que fins i tot comencem d'aplicar a la terapèutica i que permet d'explicar-nos per què en l'evolució de les espècies els animals primitius pogueren sortir de l'aigua, i com fou que els animals marins, com la medusa, comencessin a formar una cutícula protectiva, primer, externa.

Mamuts, per exemple; des de la gracilitat ingràvida d'una medusa (que conté, en composició ponderal , fins al 90 % d'aigua) fins a la turpitud d'un pingüí en terra ferma o dels Arqueosauris que devien moure's lentament per la superfície de la Terra, mentre les gaseles, com a exemple, amb la gracilitat de llur esquelet, poden córrer fins a escapar de llurs depredadors.

Aquests són uns ratolins que han estat obtinguts mitjançant la microinjecció d'un gen (GFP) que codifica una proteïna fluorescent, aïllada d'una medusa del pacífic.

Ratolí generat mitjançant la introducció d'un gen, anomenat GFP (de l'anglès green fluorescent protein), que prové d'una medusa del pacífic, Aquorea victoria, i que codifica una proteïna que és fluorescent si s'il·lumina amb una llum d'una longitud d'ona característica.