A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
medusanom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1964) Freqüència: 8 He volgut exposar, avui, aquest concepte, que fins i tot comencem d'aplicar a la terapèutica i que permet d'explicar-nos per què en l'evolució de les espècies els animals primitius pogueren sortir de l'aigua, i com fou que els animals marins, com la medusa, comencessin a formar una cutícula protectiva, primer, externa. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1967) Freqüència: 8 Mamuts, per exemple; des de la gracilitat ingràvida d'una medusa (que conté, en composició ponderal , fins al 90 % d'aigua) fins a la turpitud d'un pingüí en terra ferma o dels Arqueosauris que devien moure's lentament per la superfície de la Terra, mentre les gaseles, com a exemple, amb la gracilitat de llur esquelet, poden córrer fins a escapar de llurs depredadors. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2010) Freqüència: 8 Aquests són uns ratolins que han estat obtinguts mitjançant la microinjecció d'un gen (GFP) que codifica una proteïna fluorescent, aïllada d'una medusa del pacífic. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (2010) Freqüència: 8 Ratolí generat mitjançant la introducció d'un gen, anomenat GFP (de l'anglès green fluorescent protein), que prové d'una medusa del pacífic, Aquorea victoria, i que codifica una proteïna que és fluorescent si s'il·lumina amb una llum d'una longitud d'ona característica. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons