membrana

Quan arriba aigua a pressió a la membrana, aquesta no deixa passar els ions en dissolució.

Les experiències les hem realitzat amb membranes semipermeables dels equips domèstics d’osmosi inversa, i podem concloure que s’afavoreix el rendiment de la membrana quan: - La temperatura de l’aigua d’entrada estigui al voltant de 20° C.

Aquesta informació es pot representar gràficament, destacant les gràfiques de conductivitat de l’aigua osmotitzada, ja reduïda a 20° C, i el rendiment de la membrana ambdues en funció de la temperatura.

Per a detectar com influeix la pressió, l’hem anat disminuint gràcies a un regulador de pressió, i que ens ha permès veure com aquest factor és molt important en el rendiment de la membrana.

Els resultats obtinguts en les experiències realitzades per estudiar com influeix la concentració en el rendiment de la membrana es mostren a la taula 3.

Els gràfics 3 i 4 mostren la conductivitat de l’aigua osmotitzada, reduïda a 20°C i el rendiment de la membrana, ambdues en funció de la concentració.

Per exemple, una membrana d'osmosi elimina el sodi, però potcontaminarmicrobiològicament; undescalcificador llevala calç, però, com que ho fa per intercanvi amb resines polimèriques, si aquestes no són de la qualitat adequada, poden contaminar l'aigua amb microorganismes que poden quedar adherits a les resines i poden contaminar l'aigua.

Els radicals lliures produeixen dos danys molt greus a la cèl·lula: — Ataquen els lípids i proteïnes de lamembrana cel·lular, perla qual cosa la cèl·lula no pot dur a terme correctament les seves funcions vitals: transport de nutrients, eliminació de productes de rebuig, divisió cel·lular… — Ataquen el DNA, impedint que tingui lloc la replicació cel·lular i contribuint a l’envelliment cel·lular.

Alguns actuen a nivell intracel·lular i altres a la membrana de les cèl·lules, però sempre en conjunt per protegir els diferents òrgans i sistemes.

Aquests antioxidants es dipositen a la membrana de les cèl·lules i impedeixen la lipooxidació.

Efectes saludables dels antioxidants del cafè Pel que s'ha anat dient fins ara, podem enunciar alguns dels efectes generals que els antioxidants vistos poden tenir sobre el cos humà: - evitar la producció de radicals lliures o eliminar-los una vegada produïts - protegir els àcids grassos de la membrana cel·lular - protegir el DNA cel·lular -retardarl'envellimentcel·lular.

c) Precisament, la circulació iònica a través de la membrana fixaria les bases dels primers sistemes quimioosmòtics d’aprofitament energètic, per exemple, incorporant molècules fotosensibles lipofíliques.

Si partim de la proposta d’Oparin amb les aportacions posteriors d’Urey, Miller i altres, hom ha de suposar l’existència d’una atmosfera primitiva fortament reductora que, sota la influència de diverses fonts energètiques (calor, llum UV, descàrregues elèctriques), hauria donat lloc a la síntesi dels components bàsics cel·lulars: els maons químics necessaris per a la síntesi de proteïnes (aminoàcids), dels àcids nucleics (nucleòtids formats al seu torn per una base nitrogenada púrica o pirimidínica i una pentosa fosforilada) i altres, com els components de les membranes (molècules amfifíliques tipus fosfolípids).

L’estructura tridimensional de l’enzim presenta quatre dominis clarament diferenciats: dos a la part N-terminal, un domini denominat de factor de creixement de l’epidermis, un domini hidrofòbic involucrat en l’ancoratge de l’enzim a la membrana, el centre actiu de la funció ciclooxigenasa, i, finalment, el centre actiu de la funció peroxidasa, on s’allotja el grup hemo.

El centre actiu de ciclooxigenasa és un canal hidrofòbic allargat que s’estén des del domini de membrana fins a prop del grup hemo.

La comparació d’ambdues seqüències mostra una única inserció en COX-2 (Pro¹⁰⁶) que per inspecció de l’estructura de COX-1 apareix en un loop del domini de membrana de l’enzim.

Es tracta de proteïnes complexes situades a les membranes de les cèl·lules del sistema nerviós que encara avui dia no ha estat possible aïllar, purificar i caracteritzar químicament.

En un glòbul epidèrmic pertanyent a aqueixos epiteliomes, és clar que hi haurem de trobar totes les capes de l'epidermis, i no sols això, sinó que les hi trobem situades en el mateix ordre en què en aquella membrana es disposen; i així com en la pell podem estudiar-hi pàs a pàs i capa per capa, la producció de la materia cornia, aquí també trobem evidents, i una per una, totes les zones o stratus: el germinale és la filera més externa de les cèl·lules del cordó neoplàsic; el principale, format per una pila de capes que envolten el nòdul; el granulosum, constituit per cèl·lules fusiformes o poligonals carregades d'esfèrules de keratohialina, fàcilment tenyibles pel carmí, safranina i fins per l'hematoxilina, i que amaguen a voltes un nucli ja malalt; el lucidum, amb sos refríngents protoplasmes, que a voltes encara tanquen un granet de cromatina, i, per fi, la zona perfectament keràtica, centre del glòbul epidèrmic, translúcid i brillant, d'on el nom de perla, format per la juxtaposició d'una serie d'escates cornies, veritable representació del stratum corneum verum.

Normalment la membrana aragno-piamàter és impermeable de fòra a dins i permeable de dins a fòra; patològicament la piamàter esdevé permeable: el iodur potàsic se troba en el líquid dels meningítics tuberculosos, en els intoxicats, en l'alcool i el mercuri tenen en el líquid raquidià els tòxics anomenats.

Els trossos mucosos que envolten el forat superior s'uneixen, alguns o tots, per a formar, en el primer cas, un espoló molt pronunciat sobre alguna de les parets o un diafragma foradat i retràctil en el segón, donant lloc, en aquest cas, a la tancadura completa, si no s'impedeix pels mitjants adequats, és formant-se una membrana que separa per complert les dues cavitats, vesical i prostàtica.

A causa del dipòsit de coàguls sobre ses parets, de la formació de vellositats complicades amb la infecció de les mateixes, es depositen, a vegades, les sals de la orina sobre aquestes vellositats i les incrusten, formen com una membrana tomentosa i calcaria que, omplint la cel·la, l'ofega, impedint el curs natural de la orina per la uretra.

El líquid contingut en aquestes membranes embolcalladores canvía en sa composició química i citològica quan l'orgue que cobreixen se modifica fisiològicament o patològicament; d'aquí, doncs, la importancia gran que té l'examen dels líquids serosos, especialment d'aquells que tradueixen l'estat d'òrgans poc accessibles a nostra investigació directa.