menjar

La globalització de la circulació de persones i de productes (entre ells els aliments) influeix en el que es posa al nostre abast per menjar.

En canvi, a les llars multipersonals integrades per homes sols no emparentats es donen sobretot dues formes d'organització domèstica: la primera consisteix en què cada individu s'ocupa de comprar i cuinar el propi menjar, així com de netejar la cuina i els estris utilitzats, i la segona, en què es reparteixen aquestes responsabilitats entre tots els membres de la llar, per a la qual cosa s'estableixen torns.

Altres dificultats radiquen en la creixent tendència de menjar fora de casa per necessitat o per plaer, i en les diverses ofertes es constata, amb més freqüència de la desitjada, l'escassetat de plats amb base d'hortalisses fresques o cuinades i de fruites fresques a les postres.

— Incorporar en l'esmorzar petites quantitats de fruites a punt per menjar : trossets de plàtan, prunes o albercocs secs, raïm, o un gotet de suc de fruites natural o 100 %.

— Facilitar-hi l'accés: el fruiter ple sempre a la vista, fruites trossejades en un bol sobre el taulell de la cuina, a la nevera algunes fruites a punt per menjar.

Les aplicacions que s'han desenvolupat inclouen el processament de menjar s preparats a punt per menjar (ready-to-eat) amb un alt valor afegit per a l'emmagatzemament i la distribució a temperatura ambient; l'escalfament de productes alimentaris previ a l'esterilització en llaunes, i la producció higiènica de menjars preparats a punt per menjar amb un alt valor afegit per a l'emmagatzemament i la distribució a temperatura de refrigeració.

Però que puguem menjar de tot o que de fet mengem de tot no vol dir que ingerim tots els aliments disponibles en la mateixa freqüència ni quantitat.

Efectivament, des del «in sudore vultus tui vesceris pane» (‘menjaràs el pa amb la suor del teu front’) de la Bíblia (Gènesi 3.19) fins al «fiat panis» (‘que es faci el pa'), lema de la FAO (Food and Agriculture Organisation), el terme pa s'utilitza habitualment en sentit figurat per substituir menjar, aliment o subsistència.

El present treball s’ha centrat únicament en l’anàlisi del capítol VII, dedicat als aliments, amb un total de 1.878 entrades, de les quals 1.424 corresponen al menjar i 454 al beure.

Avui les extropies alimentàries més apreciades són: natural, producció artesana, light, típic, local, exòtic, exclusiu, menjar ràpid… En el món desenvolupat, on és el cervell i no l'estómac qui dirigeix la tria dels aliments a consumir, l'embolcall de l'imaginari o extropia sol ser un factor decisiu, ja que el contingut nutricional es dóna per fet, o fins i tot pot resultar poc atractiu (engreixa!).

També menjar carn de vaca suposa utilitzar cinc vegades més de sòl cultivable que menjant arròs (figura 3).