mescla

En pintar amb la mescla de tinta i àcid fluorhídric en una làmina de vidre, aquest pren una textura rugosa i mat, la qual cosa dóna lloc a un vidre translúcid, ja que aquest àcid és corrosiu.

L’estabilitat de la mescla pot ser molt gran.

La mescla resultant sol ser notablement més viscosa que l’aigua.

La presència de l’emulsionant ha produït algun efecte observable sobre la mescla?

Han de mesclar l’aigua amb el carragenat amb un batidor elèctric i escalfar la mescla fins a portar-la a ebullició.

Aquí es reflecteix la mateixa idea: el sucre era una mescla de les substàncies finals, les quals tornen a ser només carbó i aigua.

Tal com hem dit abans, la "calç" és una mescla de carbonats de calci i de magnesi insoluble en aigua que s’incrusta en superfícies o objectes.

La mescla provoca una reacció química que produeix una gran quantitat de diclor, molt tòxic.

Així, cal distingir entre etapes físiques, químiques i bioquímiques: a) Etapes físiques: mòlta, tamisatge, mescla, fluïdització, sedimentació, flotació, filtració, rectificació, absorció, extracció, adsorció, intercanvi de calor, evaporació, assecatge, etc. b) Etapes químiques: refinació, pelada química. c) Etapes bioquímiques: fermentació, esterilització, pasteurització, pelada enzimàtica.

La finalitat de les operacions unitàries és la separació de dos o més substàncies presents en una mescla, o bé l'intercanvi d'una propietat a causa d'un gradient.

El biogàs és una mescla de gasos formada principalment per metà (60-70 % en volum) i diòxid de carboni (30-40 % en volum), entre altres components com: àcid sulfhídric, hidrogen, amoníac, nitrogen, monòxid de carboni i oxigen.

Aquest experiment es realitzà en un sistema de flux continu on s’aplicaven descàrregues elèctriques sobre una mescla gasosa de metà, amoníac, hidrogen molecular i vapor d’aigua (ara sabem que aquesta composició s’apropa a la de l’atmosfera dels planetes jovians més que a la de la Terra arcaica).

Tanmateix, la rellevància prebiòtica d’aquesta reacció és molt limitada, perquè s’hi produeix una fabulosa diversitat de molècules de diferents longituds, fins i tot ramificades, que fa químicament impossible saber com es van poder seleccionar alguns de concrets com la ribosa, minoritària en una mescla de més de quaranta tipus moleculars.

En aquest experiment històric, Miller hi va produir una sopa primitiva que contenia, entre d’altres molècules orgàniques, aminoàcids, quan va sotmetre una mescla d’hidrogen, metà, amoníac i aigua a descàrregues elèctriques, tot simulant l’efecte de les tempestes amb aparell elèctric a l’atmosfera reductora primitiva de la Terra.

En incorporar NH₃ a la mescla de reacció, també se sintetitzaren bases nitrogenades, com l’adenina, la guanina i l’uracil.

Com aquest darrer problema és comú a d’altres tipus d’enginys, ja s’han començat a comercialitzar frigorífics domèstics que utilitzen una mescla propà-butà.

Pel que fa a les pirimidines, l’altra família de bases nitrogenades presents als àcids nucleics, es produeixen a partir del cianoacetilè, un dels productes dels experiments de descàrregues elèctriques sobre mescles de metà i nitrogen.

A partir de mescles de H₂ i CO (proporció H₂/CO = 1), i en presència de diferents catalitzadors, com ara aliatges FeNi, Fe₃O₄, montmorillonita, Al₂O₃ i SiO₂, s’obtingueren, a pressions de 0,1 a 10 atm i temperatures de 423 a 773 K, moltes de les molècules orgàniques identificades en meteorits, en particular hidrocarburs.

El problema d’aquests estudis pioners era que s’utilitzaven mescles massa riques en CO i, sobretot, pressions i temperatures molt elevades comparades amb les predominants a la nebulosa solar.