metabolisme hidrocarbonat

Una vegada demostrat el reflex tròfic que reguli el metabolisme hidrocarbonat, serà lògic acceptar que els altres sectors de la nutrició, els més diferents, es trobin sotmesos a influències iguals o similars.

En canvi, Stewart i Rogoff (17), en una sèrie de treballs recents, han provat que certs animals, després de l'extirpació d'una suprarenal i de l'enervació completa de l'altra (gats), i fins després de la doble capsulectomia (conills), viuen normalment sense pertorbacions i, per tant, regulant llur metabolisme hidrocarbonat, la glucèmia; i han provat també que, per la manipulació operatòria de les vísceres abdominals, tan intensa que pugui fins a arribar a produir el shock i que, com ja sabem, és causa freqüent de glucosúria, no s'observa una major secreció d'adrenalina per part de les suprarenals, mentre que l'adrenalinèmia es produeix per la intoxicació estrícnica.

I no sols en aquesta fase segona del metabolisme hidrocarbonat hepàtic, de despreniment de glucogen, sinó també en la de producció de reserves.

Doncs bé, aquesta superproducció tèrmica es fa intensificant el metabolisme, i sobretot el metabolisme hidrocarbonat en els muscles, el fogar principal on es crema la glucosa.

Allà, en efecte, poden provocar reflexos de mena diferent: ja actuant damunt el centre de la vasomotricitat, de la secreció de la suor, del ritme respiratori, damunt del to muscular general; ja, finalment, influint en el centre glucemiant, regulador del metabolisme hidrocarbonat.

Això lliga perfectament amb els fets descrits per nosaltres (61) amb referència al metabolisme hidrocarbonat dels gossos sense pàncreas, més o menys glucosúrics segons l'estació: l'hivern afavoreix la glucosúria.

Quan, inversament, les temperatures externes són més altes, el metabolisme hidrocarbonat s'adapta a un to menys intens, es produeix una major fixesa, una major estabilitat de la molècula glucogeniant, i resulta així més difícil la superproducció de sucre.