metabolisme mineral

Aquests resultats poden ésser interpretats, ja considerant-los en relació amb les alteracions del metabolisme hidrocarbonat, ja com a manifestacions del metabolisme mineral en si.

Quant al metabolisme mineral en si, és molt probable que sigui impossible de considerar isoladament de les seves composicions orgàniques, tals com èsters exofosfòrics, fosfàgens, nucleòtids, fosfàtids, etc., la intervenció dels quals en els processos intermediaris és decisiva àdhuc en aquelles funcions com la d'ossificació, considerades, abans d'ara, com purament minerals (Robinson) (93).

Tots aquests fets ens demostren, doncs, que per a voler discutir la influència de les cures d'aigua mineral sobre el metabolisme és necessari examinar dues coses: primerament l'acció de tal cura sobre el metabolisme mineral integral de l'organisme, i en segon lloc la seva acció sobre el metabolisme propi de les combinacions orgàniques.

Malauradament és literalment impossible de fer-se avui una idea exacta sobre aquesta acció quant al metabolisme mineral : hom s'ha limitat a pures hipòtesis, perquè falten les bases de fisiologia experimental, el coneixement exacte sobre els canvis de cadascuna de les substàncies minerals en l'organisme sa i malalt que seria necessari per a abordar la nostra qüestió.