metall noble

Per tant, un catalitzador bàsic per a aquest procés que anomenem de tres vies, el podríem tenir definit per una fase activa que contingués els metalls nobles esmentats.

Sobre el conjunt s’impregnen llavors els precursors de la fase activa dels metalls nobles (Pt, Pd) en un 1-2 % en pes i Rh en un 0,1-0,2 %, i s’introdueix el promotor, bàsicament CeO₂.

Un sistema com aquest en un tub d’escapament corrent conté finalment uns 2 grams de metalls nobles.

Hom pot emprar un ànode porós de Ni amb un 10 % en pes de Cr (porus de 3-6 µm de diàmetre) i un càtode de NiO amb Li (porus de 7-15 µm de diàmetre), que a aquestes temperatures no necessiten metalls nobles per electrocatalitzar els processos electròdics.

Avantatges de les piles d’alta temperatura respecte a les de temperatures menors són que el CO no presenta problemes d’enverinament (hom pot emprar els gasos que provenen del reforming d’hidrocarburs sense necessitat d’eliminar el CO), no fa falta metalls nobles com a electrocatalitzadors (són cars), les pèrdues d’eficiència per la polarització de la pila no són importants (car els processos químics i físics a altes temperatures són ràpids) i la calor despresa pot ser emprada en la generació d’energia addicional (per exemple, moure una turbina) i en el reforming (normalment del metà).