meteorit

Moltes d’aquestes molècules tenen una rellevància biològica, però encara resulta més notable el fet que el tipus de compostos i la seua abundància són del tot comparables a la composició química del component orgànic d’un tipus de meteorit, les condrites carbonoses, de les quals l’exemplar més conegut i estudiat és el meteorit Murchison.

L’origen d’aquestes molècules pot ser extraterrestre (per exemple, del meteorit Murchison s’han obtingut materials que exhibeixen aquestes propietats) o per síntesi abiòtica a la Terra (tot i les dificultats observades en les simulacions corresponents).

Tot i que els indicis que es varen fer públics l’any 1996 sobre possibles bacteris fòssils al meteorit ALH 84001 (una roca formada a Mart fa uns 4.500 milions d’anys, arrencada fa uns quinze milions d’anys i que va aterrar a l’Antàrtida fa uns 13.000 anys) són dubtosos, hi ha previst el llançament d’una onada de naus automàtiques en els propers anys a aquest planeta veí.

Aquestes observacions han dut nombrosos autors a la conclusió que, si la geoquímica afavoreix una atmosfera terrestre primitiva més aviat neutra que reductora, aleshores les simulacions de Miller no ens estan informant gaire del que realment passà (i sí, per exemple, dels processos químics de formació de meteorits).

Com ja hem comentat, sobre la Terra primitiva es precipitaven, amb una freqüència molt superior a l’actual, cometes, meteorits i altres cossos errants del sistema solar que contribuïren a enriquir el planeta amb materials orgànics diversos.

L’anàlisi de meteorits primitius, cometes i partícules de pols interplanetària permet conèixer i estudiar a fons el material orgànic format a l’espai.

La Terra es veu assetjada de manera contínua per l’impacte de meteorits, cometes i pols interplanetària.

Des de la perspectiva de l’estudi de l’origen de la vida, tant els meteorits com els cometes i les partícules de pols interplanetària podrien haver tingut un paper determinant en la formació de la sopa primitiva.