metilglioxal

Al principi de l'experiència, a les vint-i-quatre i a les quaranta-vuit hores, prenguérem de cada una 15 cc. de líquid, en els quals procedírem a la determinació del metilglioxal.

En vista de tots aquests resultats tan contradictoris i seguint una sèrie d'experiències (17 i 18) ja efectuades per un de nosaltres sobre els processos químics en el fetge i el múscul dels animals en exercici, hem cregut interessant d'ocupar-nos d'una qüestió tan important i que constitueix, per dir-ho així, el punt central de les investigations presents sobre el metabolisme intermediari dels hidrats de carbon, sobretot des dels estudis de Neuberg i col·laboradors (entre ells un de nosaltres) (19), sobre la dismutació a àcid làctic del metilglioxal, primer segurament dels compostos de tres àtoms de carbon que apareixen en l'organisme.

Ara bé, no sempre s'observa una acumulació de lactat en les parts verdes dels vegetals, però sí la capacitat de produir àcid làctic a partir del metilglioxal, capacitat que sembla concedida a tots els éssers vivents.

L'aïllament del metilglioxal, aconseguit inclús en els vegetals superiors, és una prova més d'aquesta afirmació.

C. Neuberg i M. Kobel (10) ja han indicat que en la dismutació del metilglioxal per la diastasa de les fulles verdes es produeix àcid làctic racèmic, la qual cosa coincideix en absolut amb el fet que fins ara l'àcid làctic preformat i aïllat de les parts verdes dels vegetals ha estat sempre de la forma d-1.

Quant al metilglioxal, n'hi haurà prou d'indicar que amb el líquid resultant de coure l'extracte de fulles de til·ler no vaig aconseguir cap dismutació, la qual cosa demostra que és també una acció biològica, malgrat l'haver-se produït lactat inactiu a la llum polaritzada.

De la mateixa manera que amb el metilglioxal, preparàrem les barreges següents: [...]