microbi

Respecte a l'espai interespinós que convé per les puncions de diagnòstic, cal recordar-se de triar un espai baix perquè, especialment en els malalts que fan llit, al fons del sac dural s'acumulen els elements morfològics (sang, pus, microbis).

En aigua destilada i esterilisada en fioles, les busques successives han donat per resultat una disgregació per maceració dels restes de lepromes, la centrifugació del fons ha donat per resultat troba de bacil·lus abundants i proliferats, però a mesura que ha passat temps, els microbis d'associació o els d'infecció de les manipulacions han invadit el terreny; no creiem que aquest sigui el terreny millor per a perdurar el bacil·lus de Hansen.

El perquè el trobaríem, potser, pensant que les masses albuminoides dessecades, podrides abans o millor en coliqüescencia de tots els elements anatòmics, es conservaríen i entremig donaríen vida als bacil·lus, sense infectar-se per microbis estranys, deixen en son si vives les masses bacil·lars; un reblaniment i dissolució en aigua facilitaría la proliferació naturalment i tornant aviat a la dessecació es repetiría l'inclosió del bacil·lus que hauría sofert un reviscolament sense donar temps a la lluita amb altres especies microbianes com passa quan l'humitat és continua.

La profilàxia de la infecció del líquid amniòtic, ha de cercar-se en una substància que fent la mateixa via que el blau, dona a la cavitat ovular, sense perjudici del fetus, les condicions necessàries perqué els microbis no s'hi desenrotllin.

El resultat és que els nuclis es tenyiran de violeta negre; el protoplasma, de verd clar o rosa groguenc; els feixos col·làgens, de blau pur intensíssim; el teixit muscular, de verd clar; els hematies, de verd; el teixit epitelial, de verd o vermell verdós; la substància fonamental del cartílag, la mucina i les granulacions de les cèl·lules cebades d'Ehrlich, de morat molt intens; la matèria amiloide, de verd blavós; les fibres d'elacina, de morat; els microbis de morat o morat vermellós.