A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
miocardinom masculí |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 34 El ritme és més freqüent en condicions estivals — uns tres segons per pulsació, uns vint sístolis per minut, en el primer traçat; unes trentaset pulsacions en el segón —, les ondulacions més altes en relació amb més enérgica contracció del miocardi i menys obertes. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 34 Les lesions valvulars i les al·lodinamies cardíaques consecutives a lesions esclero-gomoses no tenen fisonomía propia; la miocarditis sifilítica, amb els trastorns d'inervació que l'acompanyen a voltes, pot arribar a son complert desenrotllament sense símptomes aparents, o amb sols lleugeres alteracions propies de l'insuficiencia del miocardi (fatiga, astenia, pols arrítmic), a les quals els malalts no acostumen a donar importancia. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 34 En una de les nostres observacions es tractava d'un cas de fagedenisme serpiginós tòrpid dels genitals de dos anys de duració, havent-hi trobat una depressió total i complerta de la gràfica, indicadora de profundes alteracions de l'energía i fins de l'integritat del miocardi; en les quals la fibra es defensa malament i no compleix son treball; sols, després de moure's el malalt, se presentava considerable taquicardia. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 34 3.a En les sífilis tòrpides o fagedèniques sense símptomes especials cardíacs, la gràfica presenta alteracions indicadores d'afeccions inicials o lesions confirmades del miocardi. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 34 En primer lloc, aquests vasos tenen un calibre sumament petit (unes deu vegades inferior al de les trabècules de Purkinje), s'entrecreuen formant malles allargades sumament fines i de tant en tant es veu que un vas de major calibre s'amaga dins del miocardi anant a parar segurament a algún dels grossos col·lectors de la xarxa subpericardíaca. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1917) Freqüència: 34 Pel contrari en l'endocardi, els col·lectors es submergeixen en el miocardi per a desembocar en els col·lectors subpericàrdics, que són els únics que mereixen el nom de tals. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons