moro

Alguns autors [16] han suggerit que el marcat increment en la incidència de la depressió i d’altres malalties de tipus neuropsicològic al llarg de la segona meitat del segle passat ha estat potenciat perl’elevat consum d’olis de llavors (com el de gira-sol, el de blat de moro, etc.), mentre que s’ha observat l’existència d’una estreta correlació negativa entre la ingesta de peix i la incidència de depressió en diversos països repartits per tota la geografia mundial [17].

Agafant com a exemple l'artritis reumatoide, s'han observat signes evidents de millora clínica, encara que modestos, quan se suplementa la dieta amb oli de peix i, a la vegada, es redueix la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats de tipus omega-6 (bàsicament, l'àcid linoleic present en gran abundància a l'oli de girasol, de blat de moro, etc.).

D'aquesta manera, i atenent la legislació, són fruites entre d'altres: albercoc, nabiu, caqui, maduixa, magrana, figa de moro, llimona, arboç, mandarina, raïm, etc., i no s’inclouen en aquest grup els fruits secs i oleaginosos.

Com a hortalisses, compten totes les varietats esmentades en l’apartat del CAE (pebrot, albergínia, ceba, cogombre, carxofa, etc.) amb el mateix nom, a més de tomàquets, bolets i fongs comestibles, i aquells aliments la intenció d'ús dels quals sigui compartida amb el que es fa de les hortalisses, com ara pèsols i faves tendres, llavors germinades, blat de moro dolç i flors.