motlle

La polimerització guiada per un motlle complementari, capaç de determinar els emparellaments entre les bases nitrogenades en cadenes oposades, ha estat molt estudiada per Orgel.

L’enantiòmer resultant de l’enzim funciona com un motlle per a la síntesi de només un dels enantiòmers del producte.

Una altra estratègia divulgadora molt comuna és la metàfora del motlle (ADN = motlle).

En la metàfora, el públic relaciona un producte de la vida quotidiana, un motlle, amb cadascuna de les hèlixs d’una molècula orgànica.

[...] Cada cadena actua com a motlle per a la formació sobre ella mateixa d’una nova cadena complementària, de tal manera que al final tenim dos parells de cadenes on només en teníem una.

La idea de motlle porta implícits el concepte de replicació i també, d’alguna manera, la complementarietat d’espai, aspecte crucial en el mecanisme de còpia.

Una tècnica divulgadora recent i, tal vegada, més avançada és la metàfora de l’escala de mà (Sampedro, 2003), que pot combinar-se perfectament amb la mateixa del text i la del motlle.

En el decurs d’aquest mig segle, l’ADN s’ha identificat amb la informació, un llenguatge, un text, un llibre, un arxiu, una base de dades, un plànol, un motlle, una espiral immortal, una cremallera, una escala de mà o, fins i tot, amb la vida mateixa.