motor

Des de 1964 fins a 1967 treballà a Rockwell-Cerdans, SA; el 1968, a Frisa, i des de 1969 fins a 1982 treballà a motor Ibérica, en la fabricació d’automòbils.

Hi participaren un total de tretze centres educatius, que presentaren quaranta-dos projectes agrupats en diferents àmbits: tèxtil, habitatge, motors i estructures, energia, electricitat i electrònica, organització industrial, informàtica i altres.

S’entén per vehicle elèctric aquell que empra un motor elèctric per fer els desplaçaments.

— Martí ROSAS CASALS, enginyer industrial del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC: «El transport d’energia elèctrica, complexitat i apagades». Institut d’Estudis Catalans, 22 de juny de 2006.

En aquest sentit, i cada vegada amb més insistència, les empreses del sector de l’automoció (un dels majors responsables) intenten trobar motors més optimitzats.

La construcció d’un robot requereix un conjunt de coneixements tecnològics (electrònica, mecànica, sensors, motors, microcontroladors, programació, etc.) i un conjunt d’habilitats personals (iniciativa, creativitat, enginy, afany de superació, etc.); si, a més, es fa en equip encara hi podem afegir unes quantes habilitats addicionals (treball en equip, responsabilitat, compromís, etc.) i a més és atractiu i divertit: pots veure com el que has projectat funciona, sembla una mica màgic, però saps que tot plegat és fruit dels teus coneixements i habilitats.

En aquests moments nosaltres estem desenvolupant una mà amb destresa pròpia: s’està treballant en una mà que conté tots els seus elements integrats: la mecànica, els motors (que són els músculs), els sistemes de transmissió, els sensors, les bateries i les connexions amb els elèctrodes, i tot implantable.

Hi ha qui pensa, especialment els japonesos, que és possible una arquitectura dissenyada per ser muntada no com a exosquelet a fora, sinó a dins del cos, és a dir, no amb els motors a fora sinó a dins i amb el controlador a fora.

Sens dubte el gran desenvolupament de les ciències bàsiques (química, fisiologia, farmacologia) i de la tecnologia va ser un dels motors d’aquesta transformació.

— Martí ROSAS CASALS, enginyer industrial del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC: «El transport d’energia elèctrica, complexitat i apagades». Institut d’Estudis Catalans, 22 de juny de 2006.

Així, Bahí, servint-se dels coneixements de la fisiologia vegetal i de la química pneumàtica del moment, ens dibuixa un cicle de la matèria en el qual el bosc, a més de ser motor generador del que ell anomena «aura vital», és la baula ineludible que enllaça tots els processos transformadors de la matèria.

b) Resulta també força sorprenent la comparació que fa Maristany entre la dinamo i el motor de vapor, que avui ens pot semblar desencertada, però que denota l’interès a fer comprendre al lector la casuística de l’electricitat (Maristany, 1891: II, 301): 156 J.

En un motor de vapor el trabajo mecánico producido es proporcional a: A velocidad de rotación.

Es aparentemente la misma que, movida a motor, figura en el libro de Lejeune.