moviment

Així, per la component normal, A2, trobà que la desacceleració del moviment que presenta abans del 1943 es converteix en una gran acceleració anòmala després de 1960.

Determinà dues possibles solucions, segons les quals el nucli del cometa serà un esferoide de massa 2 ? 1015 o 2,7 ? 1015 g i amb l’eix de rotació sotmès a un moviment de precessió ràpid.

Ja en treballs anteriors (Cadefau & Català, 1996) hem constatat que el cometa 32P ha estat àmpliament observat i estudiat el seu moviment, inicialment perquè es va pensar que podia ser un retorn del cometa p/115.

Dins del domini de l’electricitat s’havien derivat dos sistemes d’unitats: el sistema electrostàtic, basat en la idea de quantitat d’electricitat, i l’electromagnètic, basat en el moviment de les càrregues.

De magnitud 12 i amb un diàmetre de 0,5’ presentava una condensació al centre, es trobava a la constel·lació de Cetus i tenia un lleuger moviment nord-oest.

Des de llavors en les seves deu aparicions ha estat sempre vastament observat, i per aquest motiu també ha estat analitzat el seu moviment.

moviment orbital del cometa 32P La taula 2 recull els elements orbitals del cometa 32P/Comas Solà en els successius retorns.

La distància nodal del cometa 32P/Comas Solà és aproximadament d’1,8 UA, la qual cosa ens indicaria que forma part de la família de cometes de Venus, la Terra i Mart, és a dir, el seu moviment estarà particularment influenciat per aquests planetes, sense que això 352 T.

Així, el seu període és menor de 20 anys, per tant, és probable que en algun temps s’apropi a Júpiter i aquest alteri de forma important el seu moviment: el maig de 1912 es va apropar a 0,18 UA (Królikowska, 1998) i l’any 2007 s’esperava que es tornés a apropar.

Sekanina (1993) analitzà el paràmetre A2 i observà que varia en magnitud i signe, és a dir, la desacceleració que afectaria el moviment orbital del cometa deguda a les forces no gravitatòries canviaria per una acceleració.