mucosa bucal

També Hutyra i Marek, fent-se ressò dels treballs de Loewenthal, Schmid, Uhlenhuth i Manteufel, diuen que, si el material variòlic (i per al cas pot dir-se també diftèric, car avui s'accepten idèntics ambdós processos) es frega per la mucosa bucal escarificada, es produeix, bé una reacció local en forma d'incrustació groguenca lleugera, bé una inflamació diftèrico-crupal característica, que des de la mucosa bucal pot propagar-se a les fosses nasals i a les cavitats accessòries.

Aquest fenomen s'observà també per Camus (3), que trobà, a més, que el virus es localitzava en la mucosa bucal, els òrgans genitals i en els naevi cutanis.

El virus no es localitzava, o bé es localitzava molt poc, en els òrgans mesodèrmics, mentre que es localitzava en les glàndules mamàries, suprarenals, llengua i mucosa bucal, i igualment en la pell i el cervell, però solament després d'irritació.

Les dues espècies estudiades, Caligus minimus i Lernanthropus kroyerii són copèpodes que es troben en règim parasitari a la mucosa bucal i a les brànquies de Dicentrarchus labrax.