nanocristall

Dins de la gran varietat d’aplicacions dels nanotubs de carboni, ens centrarem en la seva utilització com a plantilles per al creixement de nanocristalls.

Així, doncs, els podem utilitzar com a nanotubs d’assaig en els quals dur a terme reaccions químiques, i també com a plantilles per al creixement de nanocristalls unidimensionals.

Com que els nanotubs es tanquen de manera espontània en refredar-se, els nanocristalls encapsulats queden protegits del medi exterior.

Quan els nanocristalls adopten una estructura d’elevada simetria, com en el cas del iodur de potassi que acabem de presentar, és relativament fàcil el fet de poder-ne treure informació estructural a partir de la geometria del nanotub i de les distàncies atòmiques.

Tot i que no es disposa de mesures experimentals de les propietats físiques d’aquests nanocristalls, càlculs de la seva estructura electrònica indiquen un canvi dràstic en el seu comportament conductor, tot passant d’un semimetall (gap d’energia = -0,3 eV) a un semicoductor (gap d’energia = 1,2 eV) per a aquests cristalls unidimensionals.

Una de les aplicacions dels nanotubs de carboni és la seva utilització com a plantilles per al creixement de nanocristalls.

De manera que, si partíssim d’una mostra de nanotubs amb una certa quiralitat (n, m), que tal com hem vist determina el diàmetre del nanotub, podríem obtenir mostres de nanocristalls amb un nombre precís de capes, tot assolint, per tant, el control a escala atòmica en aquest tipus de sistemes.