nanofil

Així doncs, un nanofil o nanocable o nanowire es defineix com una estructura on la secció es mesura en nanòmetres, amb una dimensió longitudinal variable però molt superior a la secció, sovint de micròmetres o, àdhuc, mil·límetres.

El mètode que presentem es basa en la tercera metodologia, l’ús de motlles per tal d’afavorir que la deposició del material acabi adquirint forma de nanofil o nanoestructura 1D.

La deposició del material que formarà el nanowire es fa electroquímicament, és a dir, aplicant una caiguda de potencial elèctric entre dos elèctrodes immersos en una dissolució aquosa dels ions metàl·lics corresponents al metall que hom vol que constitueixi el nanofil.

Aquesta última etapa consisteix a fer créixer els primers nuclis de metall dipositats fins a formar el nanofil de les dimensions desitjades.

La sensibilitat del detector és funció de les dimensions del nanofil, i la selectivitat s’aconsegueix amb modificacions de la superfície del nanofil de tal manera que només l’espècie desitjada sigui la que hi pugui reaccionar.

Els nanofils poden ser de diferents metalls: plata, coure, pal·ladi, or, etc.

La importància de les nanoestructures 1D (nanofils o nanocables) rau, doncs, en la possible integració d’aquestes nanoestructures en dispositius electrònics macroscòpics.

Això no obstant, s’ha comprovat que aquesta preferència natural de l’electrodeposició en els esglaons respecte a les terrasses no és prou selectiva per a obtenir finalment nanofils o estructures 1D.