nanotub

Els nanotubs acabats de preparar solen estar tancats per mitja esfera de ful·lerè a cada una de les puntes.

El cilindre (nanotub) es crea en cargolar aquesta làmina de grafè de manera que l’origen i la punta del vector se superposen.

Mitjançant relacions trigonomètriques senzilles, és possible el fet de determinar el diàmetre del nanotub (dt) a partir dels valors (n, m).

Mitjançant càlculs d’estructura electrònica, s’ha observat que els valors de n i m també ens determinen les propietats electròniques dels nanotubs; quan n-m = 3q, sent q un nombre enter, el nanotub serà metàl·lic, i en cas contrari, serà semiconductor.

Una altra manera de veure-ho és pensar que un nanotub és unes cent mil vegades més petit que un cabell humà.

La temperatura a la qual aquest procés té lloc depèn del diàmetre del nanotub, però sol ser entre els 600° C i els 900° C per als SWCNT i no s’ha observat en MWCNT.

La lectura d’aquest article ens mostra com dins dels nanotubs es poden fer créixer estructures regulars d’altres materials, els cristalls més petits del món.

Algunes d’aquestes tecnologies són les següents: — Nanotubs de carboni: tubs de carboni d’1,4 nm de diàmetre.

Al laboratori, IBM ja ha creat transistors basats en aquesta tecnologia i Samsung aquest any 2003 ja vendrà pantalles de televisor basades en nanotubs.

Les noves tecnologies de miniaturització (nanotubs, enginyeria molecular, espintrònica, memòries micromecàniques) poden accelerar el procés en el futur.