nau

FIGURA 10. Versió de la maqueta de la nau principal (1923).

Al taller fotogràfic i posterior lloc de les maquetes 1:10 de la nau del temple, hi havia una part de la coberta mòbil que basculava amb contrapesos i permetia l’entrada gradual de llum natural per il·luminar la maqueta.

A la part superior, una construcció que s’afegí permetia encabir-hi la maqueta completa de la nau principal, que superava els 5 m d’alçària.

Al costat del taller fotogràfic i lloc de la maqueta de la nau, a l’angle del xamfrà, hi havia el magatzem de models.

En la nau de la Cooperativa Mataronense, determinà un arc parabòlic de fusta que transmet les càrregues fins a terra.

Col·locant un teixit per l’interior de la maqueta de la nau obtenia l’espai interior i a la inversa del projecte de l’església de la Colònia Güell, que després redibuixaria sobre la fotografia obtinguda (figura 8).

FIGURA 9. Model on es diferencien amb colors els diferents paraboloides que formen la coberta de la nau central.

L’estabilitat de la nau és el resultat d’un càlcul espacial de funícules catenàries, que es desdobla en dos plans en ser la nau doblement simètrica.

Considerant els pesos de la coberta de la nau (similars als saquets del model de l’església de la Colònia Güell) i les direccions de les columnes (similars als fils del model citat), modela la forma i obté els resultats de les tensions en les columnes d’una manera senzilla i brillant, basant-se en els mateixos principis que el model catenari de la Colònia Güell.

Determina formalment la coberta i el sostre de la nau de la Sagrada Família mitjançant superfícies reglades i n’obté el centre de gravetat component el pesos parcials de cadascuna de les parts geomètriques en què es divideix (figura 9).

En aquest cas, el del càlcul de la nau de la Sagrada Família, Gaudí marca la pauta del comportament catenari o funicular, definint uns punts de convergència de la columna superior de la nau, amb la resultant del pes de la façana superior, i amb la càrrega del sostre lateral i pinacles, i obté per fi la resultant lleugerament inclinada de les columnes de la nau de la Sagrada Família (figura 11).

La claror que penetra durant el dia a la nau central contrasta amb el clarobscur tant de l’entrada, coberta amb una volta de creueria del cor, com de les capelles laterals situades entre els contraforts de l’església, cobertes amb voltes de canó i llunetes laterals.

fer tots els arcs de rajola i morter prim, i les voltes de les capelles sagristies i les del campanar d’esquerda, i el restant de les voltes de la nau de dita església, presbiteri i cor haurà de fer de rajola de dos gruixos, enfaixada per sobre amb faixos de 4 pams d’amplada (0,8 m).

fer una paret sobre els arcs de la nau per carregament dels cairats de la teulada deixant en dita paret dalt a la corona dels arcs una porta per comunicar-se d’una volta a l’altre.

enllosar la pedra picada el presbiteri i el restant com es la nau de la església, capelles, sagristia, i cor hagi d’enrajolar, i les voltes del campanar hagi d’enllosar de pedra picada cobrint el cimbori de rajoles o teules.

Anàlisi actual de l’església de Torrent: (1) nau central, (2) absis, (3) campanar, (4) capelles laterals, (5) sagristia, (6) porta principal, (7) banqueta, (8) volta de canó, (9) lluneta, (10) arc former, (11) escala trona, (12) contrafort, (13) retaule, (14) altar, (15) arc dobler, (16) aigüera, (17) escala campanar, (18) volta de creueria (dibuix R.

Si comparem els plànols originals d’en Soriano amb l’edifici actual trobem un augment de les dimensions de la superfície de la sagristia, el sobredimensionament de l’amplada dels contraforts de l’església (de 90 cm a 100 i 120 cm, respectivament), la disminució del gruix de la resta dels murs de l’església (de 90 cm a 80-50 cm), el canvi de voltes de rajol de la nau central per voltes de pedra i argamassa, la introducció de llunetes en les voltes de les naus laterals i de la sagristia, així com tot un seguit de variacions en les proporcions del campanar (tant de la planta com de l’alçat).

Per complementar aquesta energia hidràulica irregular, es va preveure dues màquines de vapor de La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, una a cada nau extrema del complex fabril.

De fet, la distribució de les edificacions de la Burés presenta una estructura molt lògica en termes industrials: tres nau s industrials paral·leles i, fent escaire, una nau frontal de serveis logisticohumans i una nau posterior de serveis industrials.

Efectivament, amb la compra de la màquina de vapor s’afectava l’ús de la nau per tractar-se d’un bé públic que es manifesta clarament inamovible des de la perspectiva de valor patrimonial.

A.) troben la solució amb el conveni urbanístic del 5 de juliol de 2006 per tot el conjunt vapor- nau -accessos, amb la propietat pública, per part de l’Ajuntament, de la nau a on s’ubica el vapor Burés i de la nau contigua, així com l’establiment d’un accés públic raonable amb l’enderrocament d’un annex a la nau contigua sense cap valor arquitectonicoindustrial.