nebulosa solar

Al mateix temps que es va formar el Sol pel col·lapse gravitatori d’una nebulosa, que anomenem nebulosa solar, va tenir lloc també la formació dels planetes i altres cossos al voltant d’aquest, com ara els cometes a la part més externa, i els asteroides, més propers a la Terra i d’on provenen gairebé tots els meteorits.

Des del punt de vista de l’estudi de l’origen de la vida i de l’existència de molècules orgàniques en cometes, meteorits i pols interplanetària, convé conèixer l’estat químic del carboni a la nebulosa solar.

Aquests valors s’obtenen a partir de l’abundància dels elements químics en el Sol, ja que en aquest es concentra més del 99,9 % de la massa inicial de la nebulosa solar, i de l’estudi espectroscòpic d’altres nebuloses de la nostra galàxia.

Ara bé, per poder entendre fins a quin punt les reaccions que es podrien haver donat en la nebulosa solar entre el gas i la pols nebulars podrien ser les responsables de la presència d’aquest material orgànic, cal precisar quina capacitat tenia la pols nebular per actuar com a catalitzador, i per això cal saber-ne la composició.

La fase sòlida de la nebulosa solar estava constituïda fonamentalment per silicats i partícules metàl·liques.

Ara, coneixent la composició de la fase gas de la nebulosa solar, els sòlids amb propietats catalítiques que hi eren presents, i les condicions de pressió i temperatura en la zona on es varen formar les condrites carbonàcies, estem en condicions de fer allò que tant agrada als químics: dur a terme reaccions al laboratori per a comprovar experimentalment que allò que preveiem té lloc a la realitat, tot i les simplificacions que normalment els experiments comporten.

El problema d’aquests estudis pioners era que s’utilitzaven mescles massa riques en CO i, sobretot, pressions i temperatures molt elevades comparades amb les predominants a la nebulosa solar.

Malgrat tot, si bé ha quedat prou demostrat que a la nebulosa solar hi varen poder tenir lloc reaccions catalítiques en fase heterogènia que produïssin hidrocarburs i tiols, per exemple, no està, en canvi, gens clar que les reaccions del tipus Fischer-Tropsch fossin les responsables de la síntesi d’altres tipus de molècules presents a les condrites carbonàcies, com ara els aminoàcids, els àcids carboxílics i les amines.

Això vol dir que part del material orgànic present en cometes i meteorits, o bé part dels seus precursors, té un origen interestel·lar anterior a la pròpia formació de la nebulosa solar, cosa que tampoc no ha de sorprendre, perquè des de l’any 1950 s’han identificat, mitjançant tècniques espectroscòpiques, prop d’un centenar d’espècies orgàniques lliures a l’espai.