neoplasma

El neoplasma, que ha envaït principalment la zona cortical de l'ovari, es presenta unes voltes formant nòduls més o menys ben capsulats, peò en la major part dels casos s'infiltra difusament entremig del reticle connnectiu que, gràcies a l'anastomosi entre els fibroblastes i fibròcits adults, forma una fina xarxa, en les malles de la qual s'allotgen els elements neoplàsics.

Les figures de reproducció mitòsica són relativament escasses en el neoplasma, però evidents.

Tots els caràcters dels elements del neoplasma concorden amb els de les cèl·lules luteíniques: llur nucli de reticle fi, rares vegades nucleolat, llur forma globular, fàcilment explicable si es té en compte que es tracta d'elements que han perdut llurs connexions normals i, per tant, el contorn polièdric que en la normalitat exhibeixen pel fet de la seva forma d'agrupació; i, finalment, i podríem dir principalment, la fina estructura reticular del protoplasma, contenint un ergastoplasma ben diferenciat, integrat pels grànuls d'inclusió acidòfils, que no fan més que confirmar llur natura luteínica, d'acord amb l'opinió de Cesa-Bianchi i Drips, encara que contra el parer de Lévi, qui creu que es tracta de mitocòndries alterades per la fixació, i no de veritables elements ergastoplàsmics.

L'escassa quantitat de greixos neutres en el si del citoplasma de les cèl·lules del neoplasma és un argument, així mateix, en pro de la seva natura luteínica, car, si bé G. W. Corner ha insistit particularment en el fet que en les cèl·lules del cos luti del porc existeixen granulacions que s'ennegreixen amb l'àcid òsmic, demostrant així la seva natura adiposa, tenim, en contra d'això, l'opinió de Miller, qui afirma rodonament que en el cos luti fresc de la dona hom no hi troba elements tingibles amb el Sudan o bé amb l'àcid òsmic, fins que les seves cèl·lules comencen a degenerar per a esdevenir el cos luti atròfic.

Finalment, la localització preferentment cortical del neoplasma, la particular estructura del seu estroma connectiu, disposant-se en forma reticular o fasciculada, integrat per elements estrellats o fusiformes absolutament típics en tots els casos, anastomosant-se uns amb altres en una fina xarxa, dins les malles de la qual s'allotgen els elements neoplàsics, que mostren arreu una independència absoluta del connectiu que els serveix de teixit de sosteniment; el correcte tipisme del teixit fibrós del còrtex ovarià en aquells llocs on no ha estat envaït pel neoplasma; com així mateix la integritat del teixit fibrós central que envolta la rica vascularització central; la manca de vasos de neoformació i, consegüentment, de les zones hemorràgiques i necròtiques descrites en els sarcomes ovàrics, exclouen categòricament i definitiva la possibilitat que pogués tractar-se d'un neoplasma d'aquesta mena.

Cal remarcar també la possibilitat que el síndrome d'intoxicació gravídica exhibida per la malalta durant les seves gestacions pogués estar en relació amb el descapdelament del neoplasma que comportés finalment, per intoxicació crònica, les insuficiències renal i hepàtica que, junt amb el fet pulmonar, foren causa de l'exitus.