ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

nervi vagus

sintagma nominal masculí
Terminologicitat: 0,931




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

Buscant aquestes vies, Cl. Bernard (27) seccionà els nervis vagus en el coll, i observà trastorns en la glucogènia hepàtica; trastorns que evitava en praccar la secció d'aquells en l'abdómen.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

En excitar el cap perifèric d'aquests nervis, no observà cap alteració notable de la glucèmia, però en portar l'excitació sobre la porció central d'ells, veié produir-se un augment de la glucèmia i glucosúria; d'això en deduí que la glucogènia estava governada per accions reflexes que, procedents de la superfície dels pulmons, eren transmeses pels nervis vagus als centres bulbars gluco-reguladors.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

Corral (36), excitant els nervis vagus per sota de les ramificacions cardíaques, prèvia denervació del pedicle hepàtic, troba un descens del sucre sanguini, que atribueix a una major activitat endocrina del pàncreas.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

La secció dels nervis vagus, especialment del dret, evita, en la major part de les experiències, la baixa de la glucèmia.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

Hem exposat, encara que somerament, els fonaments experimentals sobre els quals descansa la innegable influència del sistema nerviós sobre la regulació de la glucèmia, i, com les vies eferents del sistema nerviós autònom tenen un paper important (nervis vagus i nervise splàcnics).




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

Això ens portarà a insistir sobre la via eferent dels reflexos d'efector hepàtic i pancreàtic, la menys coneguda sens dubte, valent-nos, per això, de l'excitació directa del cap perifèric dels nervis vagus, d'excitacions asfíctiques sobre els centres, previ el bloqueig de la via suprarenohepàtica, i d'accions farmacològiques d'efecte reconegut com a excitants del sistema nerviós autònom.




Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1927)
Freqüència: 21

Ben aviat abandonàrem aquesta manera de procedir per a evitar la intromissió de noves causes d'error (hiperpnea, refredament o dessecació de la superfície pulmonar) i la substituírem per la connexió del cap perifèric dels nervis vagus amb els excitadors, que deixàrem, perfectament aïllats amb cautxú i un tub de vidre, en l'interior del tòrax, tancant amb les mateixes precaucions abans esmentades per a evitar el pneumotòrax.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons