neurona

Nosaltres, en preparacions impregnades a petició nostra per Pedro Ramón y Cajal, solament hi hem vist, apart de les fibretes abans descrites, cèl·lules evidentment connectives, com les descrites per Malls i Metzner, que per la llur forma, estrellada i abraçant els túbuli, podien confondre's amb cossos de neurones.

Ja veurem la importància del pneumogàstric en la constitució dels reflexos tròfics, i com les neurones d'associació de la seva arrel sensitiva intervenen en aquells reflexos, de manera que llur excitació desclogui el corrent centrífug; cosa semblant a la que succeeix en els centres respiratoris per la intervenció dels mateixos pneumogàstrics.

Doncs bé; amb tota probabilitat, el reflex inhibidor, nascut en la superfície peritonial inflamada, es transmet per aquests elements raquidis de l'esplàcnic i es fa eferent a nivell de la neurona espinal.

Però, el que la via aferent d'aquell al centre espinalt sigui també l'esplàcnic, és un fet que necessita major discussió; sabem que no ha pogut ésser demostrada l'existència del simpàtic sensitiu; però que existeixen en l'esplàcnic fibres sensitives, les neurones de les quals es troben en els ganglis raquidis.

Gràcies a una sàvia estratègia de publicació d’articles seus en revistes franceses i alemanyes i al suport d’Albert von Kölliker, patriarca de la neurohistologia europea, Cajal aconseguí un ràpid i merescut reconeixement mundial per les seues decisives aportacions al coneixement de la neurona i d’altres corpuscles del sistema nerviós central (Ramón y Cajal, 2006: 428 i s.).