neurona motriu

Són així, tres els factors que, segons les diverses hipòtesis, poden intervenir en la producció del període de silenci : la interrupció dels impulsos aferents durant la resposta motriu, la inhibició autogènica i el període d'inexcitabilitat en les neurones motrius, que segueix a llur descàrrega sincrònica.

Investigacions recents han demostrat que el període refractari que segueix a la descàrrega d'una neurona motriu extensora poques vegades excedeix de 6 a 10 d; això pot inclinar-nos cap a la idea que la descàrrega sincrònica de les neurones motrius que intervenen en la tracció pot ésser responsable en part del peróode de silenci.

En tots els casos, llevat de quan el reflex extensor creuat era molt intens, s'obtenien períodes de silenci en tot el grup de neurones motrius en descàrrega.

Si són vàries les neurones motrius en tren de descàrrega, l'impuls antidròmic sincronitza les unitats que es descarreguen i produeix, per obtenir aquesta sincronització, una pausa limitada en la duració pel ritme de la neurona que es descarrega més ràpidament.

De manera que ens ha estat possible, per un procediment que ens dóna descàrregues sincròniques de les neurones motrius actives, i en el qual no hi ha cap classe d'interrupció dels impulsos aferents ni inhibició de cap classe, d'obtenir una interrupció temporal dels corrents d'acció comparable en totes les seves característiques al període de silenci que segueix a la percussió del tendó dels músculs extensors.

Tota descàrrega prematura durant l'activitat rítmica de les neurones motrius reajusta el ritme d'aquestes i produeix, per poder fer-ho així, un període silenci igual o lleugerament més llarg que l'interval rítmic normal.