neurona periglomerular

Els glomèruls són compostos de l'arborització terminal de les fibres olfactòries, dendrites de les cèl·lules mitrals i en plomall, prolongacions de Ies neurones periglomerulars, alguns escassos somes neuronals i algunes cèl·lules neuroglials.

El quart component glomerular el constitueixen les neurones periglomerulars, anomenades també grans externs o grans superficials de Kölliker.

PINCHING i POWELL estableixen les bases per a una diferenciació entre les dendrites de rnitrals i en plomall i les dendrites de les neurones periglomerulars.

Les neurones periglomerulars tenen unes dendrites de contorn molt més irregular, detall que és molt més accentuat a les dendrites menors.

Les conclusions de WHITE són significativament diferents de les dels autors abans esmentats, per tal com no localitza sinapsis entre la terminal axònica i les dendrites de les neurones periglomerulars.

D'acord amb les dades assenyalades sobre la morfologia i disposició espacial de les sinapsis, PINCHING i POWELL i WHITE, van concloure que les dendrites de les neurones periglomerulars tindrien acció inhibidora sobre les dendrites de les neurones mitrals i en plomall i que aquestes tindrien una acció excitatòria sobre les primeres.

L'impuls despolaritzaria les neurones periglomerulars, les quals produirien, de forma simultània, la inhibició de la dendrita mitral i en plomall.

GALLEGO creu que la possibilitat d'existència de sinapsis recíproques entre les dendrites de les neurones periglomerulars suposa un mecanisme de propagació lateral del fenomen inhibitori, d'origen immediatament postsinàptic com a resultat de les sinapsis entre les dendrites de grans externs i mitrals, de tipus recíproc.