octaedre

Així, els compostos de coordinació octaèdrics amb tres lligands làbils en disposició fac (situats en una de les cares de l’octaedre) són els principals candidats per autoassemblar-se amb unitats lineals amb dos àtoms donadors.

Així, s’han descrit diversos exemples de caixes octaèdriques en què unitats provinents de compostos planoquadrats de pal·ladi o platí es troben situades als 6 vèrtexs alhora que els lligands tridentats ocupen 4 cares alternes de les 8 que té l’octaedre.

Esquema de la reacció de fotodimerització de l’acenaftilè dins la cavitat del metal·lomacrocicle en forma d’octaedre representat en la figura 13.

Segons Plató: "Hem d’explicar quina és la característica d’aquests quatre poliedres (el tetraedre, l’octaedre, el cub i el dodecaedre) que fa que siguin els més bells.