A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
octaedrenom masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 5 Així, els compostos de coordinació octaèdrics amb tres lligands làbils en disposició fac (situats en una de les cares de l’octaedre) són els principals candidats per autoassemblar-se amb unitats lineals amb dos àtoms donadors. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 5 Així, s’han descrit diversos exemples de caixes octaèdriques en què unitats provinents de compostos planoquadrats de pal·ladi o platí es troben situades als 6 vèrtexs alhora que els lligands tridentats ocupen 4 cares alternes de les 8 que té l’octaedre. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 5 Esquema de la reacció de fotodimerització de l’acenaftilè dins la cavitat del metal·lomacrocicle en forma d’octaedre representat en la figura 13. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2006) Freqüència: 5 Segons Plató: "Hem d’explicar quina és la característica d’aquests quatre poliedres (el tetraedre, l’octaedre, el cub i el dodecaedre) que fa que siguin els més bells. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons