A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
olinom masculí |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 47 Dur a "punts nets" el que no pot anar als dipòsits ordinaris (piles, mòbils, ordinadors, oli, productes tòxics...) i no llençar residus al vàter ni als desguassos. |
Educació Química - EduQ (2008) Freqüència: 47 Les propostes dels estudiants són força interessants: fins i tot suggereixen de canviar l’aigua per oli o de substituir l’aigua per la gasosa, que "com que ja té gas, ja no s’hi dissoldrà més". |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 Experimentar la unió de l’aigua amb l’oli. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 D EMULSIÓ: dispersió col·loïdal entre dos líquids no miscibles, com el greix i l’aigua en la llet, les maioneses, que són gotes d’oli disperses en aigua, etc. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 EMULSIÓ O/W: és la que es crea en un medi on l’aigua és el majoritari i l’oli està en menor quantitat, com la maionesa, la nata líquida, etc. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 EMULSIÓ W/O: és la que es crea en un medi on l’oli és el medi majoritari i l’aigua en menor quantitat, com ara la margarina, els gelats, etc. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 EMULSIONANT: producte que fa possible la formació i manteniment d’una emulsió o mescla homogènia de dos líquids no miscibles entre ells, com l’oli i l’aigua. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 Què passa quan intentem barrejar l’aigua amb un greix com l’oli? Construïm maquetes de l’oli i l’aigua. |
Educació Química - EduQ (2009) Freqüència: 47 Els objectius concrets d’aquesta activitat són: -Experimentar amb el comportament de l’oli i l’aigua quan els intentem mesclar i amb la densitat dels dos líquids. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 També s'han realitzat proves amb líquids de domini: oli d'oliva, oli de romaní, oli de llorer i pil pil. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Aquestes diferències podrien justificar la suplementació de la dieta amb oli de peix per tal de mitigar la resposta inflamatòria associada a diverses malalties de tipus degeneratiu i, d'una manera especial, reduir la intensitat del procés quan s'administra en les primeres fases del mateix. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Agafant com a exemple l'artritis reumatoide, s'han observat signes evidents de millora clínica, encara que modestos, quan se suplementa la dieta amb oli de peix i, a la vegada, es redueix la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats de tipus omega-6 (bàsicament, l'àcid linoleic present en gran abundància a l'oli de girasol, de blat de moro, etc.). |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Un estudi realitzat en un reduït nombre de malalts afectats d'artritis reumatoide ha posat de manifest que la suplementació amb oli de peix a raó de 40 mg d'àcid eicosapentaenoic i d'àcid docosahexaenoic per quilogram de pes i dia, amb una reducció simultània en la ingesta d'àcids grassos de tipus omega-6 per sota dels 10 g / dia, va donar lloc a una millora substancial en l'estat clínic dels malalts [19]. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2010) Freqüència: 12 Els productes que més fàcilment s'incorporen a aquest flux són aquells especialment valorats dels quals es poden trobar equivalents a la nostra societat, però als quals s'atribueix una qualitat superior en origen: cafè colombià, oli d'oliva marroquí, formatges llatins, dolços i pastes xineses o pakistaneses, etc. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 12 Cal recordar la conveniència d’amanir les hortalisses amb oli d’oliva, preferentment verge extra, i incloure-hi habitualment condiments i espècies com julivert, farigola, llorer, pebre, orenga, alfàbrega, comí, fines herbes, etc., que, a més del seu poder antioxidant, potencien el sabor dels aliments i redueixen l’ús d’assaonadors rics en sodi amb la sal o els extractes de brou. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 12 La confecció de plats únics d’hortalisses amb llegums, patates o cereals (pa, pasta, arròs...), cuinades amb oli d'oliva i condimentades amb herbes aromàtiques i espècies, és un dels pilars més sòlids de la dieta mediterrània. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 12 L'estudi fa especial atenció als àcids de la família omega-3, utilitzant farina de llinosa o oli de peix en els pinsos. |
TECA - Tecnologia i Ciència dels Aliments (2011) Freqüència: 12 Així, a la bibliografia es troba com la suplementació amb fonts marines (oli o farina de peix, algues i altres derivats) augmenta la quantitat d'AGPI omega-3 de cml, en concret d'EPA i DHA, a la carn de pollastre i als ous (Baucells et al., 2000; López Ferrer et al., 1999a, 2001a i 2001b). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2001) Freqüència: 52 Les substàncies que conté l’ou afavoreixen que productes tan dispars com els alls i l’oli puguin conviure junts i barrejar-se íntimament sense conflictes durant molt de temps. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2004) Freqüència: 52 Pere Catasús hi instal·là el 1868 la primera refineria de petroli catalana, per a la producció d’olis, i a partir del 1900 obtingué gasolines per als primers vehicles amb motor d’explosió i instal·là cinc gasolineres a les sortides de Barcelona per carretera. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2004) Freqüència: 52 També som conscients que aquest procés dóna lloc a molts productes força coneguts d’àmplia aplicabilitat, com per exemple els polímers lineals (poliamides, Nylon, Kevlar) o els ramificats (polièsters, glicogen), les poliolefines (polietilè, raió, Dracon) o els poliorganosiloxans (olis, pastes, greixos i elastòmers de silicones). |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons