oli de peix

Aquestes diferències podrien justificar la suplementació de la dieta amb oli de peix per tal de mitigar la resposta inflamatòria associada a diverses malalties de tipus degeneratiu i, d'una manera especial, reduir la intensitat del procés quan s'administra en les primeres fases del mateix.

Agafant com a exemple l'artritis reumatoide, s'han observat signes evidents de millora clínica, encara que modestos, quan se suplementa la dieta amb oli de peix i, a la vegada, es redueix la ingesta d'àcids grassos poliinsaturats de tipus omega-6 (bàsicament, l'àcid linoleic present en gran abundància a l'oli de girasol, de blat de moro, etc.).

Un estudi realitzat en un reduït nombre de malalts afectats d'artritis reumatoide ha posat de manifest que la suplementació amb oli de peix a raó de 40 mg d'àcid eicosapentaenoic i d'àcid docosahexaenoic per quilogram de pes i dia, amb una reducció simultània en la ingesta d'àcids grassos de tipus omega-6 per sota dels 10 g / dia, va donar lloc a una millora substancial en l'estat clínic dels malalts [19].

L'estudi fa especial atenció als àcids de la família omega-3, utilitzant farina de llinosa o oli de peix en els pinsos.