olor

Pel que fa als criteris de control, l'ou es refusa si la closca està trencada o quan en trencar-lo el color no és nítid o fa mala olor.

El cafè fortifica els membres, neteja el cutis, asseca els humors malignes i proporciona una olor agradable a tot el cos.

Un dels enantiòmers del llimonè fa olor de llimona, i l’altre de taronja; un dels de la carvona fa olor de menta, i l’altre de comí; els dos enantiòmers de la sacarosa (el sucre comú) són igualment dolços, però només el natural és metabolitzat per l’organisme —de manera que l’enantiòmer no natural tindria interès com a edulcorant dietètic; l’enantiòmer S de la warfarina és un raticida set vegades més potent que l’enantiòmer R; un enantiòmer de la penicilamina té propietats antiartrítiques, però l’altre és extremament tòxic.

Aquesta classificació de les aromes del vi, però, no és la més significativa a l’hora d’avaluar una olor, ja que n’existeix una altra que ha aconseguit terminologies adequades i específiques.

El primer és el cas de molts èsters i alcohols majoritaris, que són els responsables de l’olor vinosa característica d’aquest aliment; el segon cas es pot il·lustrar amb les notes herbàcies que aporten les pirazines, tot i estar a nivells de ng/l, als vins de la varietat cabernet sauvignon.

En aquesta figura, es pot observar que hi ha pics cromatogràfics que no presenten olor i que, d’altra banda, hi ha pics cromatogràfics molt petits que tenen una intensitat aromàtica important en l’aromagrama.

Aquest defecte és motiu de gran preocupació en el sector enològic, ja que el llindar de percepció sensorial del TCA és molt baix, la qual cosa vol dir que, a nivells de concentració de ng/l, la seva olor ja és perceptible al vi.