opi

El que és cert és que durant els segles de la nostra era, l’extracte de les càpsules verdes del cascall d’opi Papaver somniferum ha estat usat àmpliament com a sedant.

Així, el làudanum, un dels preparats més arrelats de l’opi, va arribar a tenir tanta fama que era considerat un dels remeis indispensables de la medicina.

Al llarg de la història, l’opi ha tingut aplicacions no terapèutiques, que en algun moment han assolit fins i tot proporcions desmesurades, com a la Xina el 1644, quan l’emperador Tsung Chen va prohibir l’ús del tabac.

A partir d’aquest moment, la majoria dels fumadors xinesos van substituir el tabac per l’opi.

Amb aquest canvi, a finals d’aquell segle, l’ús de l’opi va estendre’s tant que més d’un quart de la població xinesa consumia opi.

Aquesta enorme demanda va fer que l’opi hagués d’ésser importat de països veïns i generés un negoci controlat per la companyia British East India, entre d’altres, que va arribar a ésser tan lucratiu que els anglesos van desencadenar la Guerra de l’Opi (1839-1842) davant la decisió de les autoritats xineses d’acabar d’arrel amb aquest comerç.

Després de la derrota de la Xina, els anglesos s’annexionaren Hong Kong, van ésser indemnitzats pels xinesos i la importació de l’opi es va renovar encara amb més força.

Malgrat que les investigacions químiques sobre l’opi van començar a principis del segle XIX, el seu progrés ha estat extremament lent.

Actualment sabem que l’opi conté una mescla complexa d’almenys vint-i-cinc alcaloides.

El cascall (Papaver somniferum) és la planta de la qual s’extreu l’opi i la morfina.