ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

orpiment

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2004)
Freqüència: 3

No és l’únic pigment emprat en art que presenta aquesta dualitat entre el seu meravellós color i una nefasta toxicitat, ja que entre els grocs d’origen mineral van ser també d’ús comú el realgar i l’orpiment (emprats ja pels egipcis), sobre els perills dels quals Cennini ja ens havia advertit: «Groc és un color que s’anomena realgar. Aquest color és veritablement tòxic»; i també: «Groc és un color que s’anomena orpiment. Aquest color és artificial i fet d’alquímia; és realment verinós, i d’una bella tonalitat groga que recorda l’or.»




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 3

Es coneixien i s’utilitzaven principalment tres composts: els dos sulfurs naturals (l’orpiment i el realgar, conegut antigament per sandàraca) i l’òxid arsenós, una pols de color blanc que, fins i tot ara, segueix designant-se amb el nom de arsènic.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons