os

De vans n'hi han hagut sempre en la especie humana i sempre n'han existit també classes diferents; les principals, avui dia ben aclarides, són els propiament nans, els que tots ells són reduits (ateleiosi) i altres ben desenrotllats de cap i de cos, però curts de braços i de cames, curts en tot arreu aon la creixença depèn del desenrotllo dels òssos llargs (acondroplasia).

Es comprova bé: la desproporció entre'l cap i el tronc envers els extrems, la clavícula notablement desenrotllada, l'estretor de la pelvis, ossificació de les falanges distals en mans i peus quan les altres no apareixen senyalades; la gruixaria dels òssos dels extrems i la seva poca llargada.

Ens ha cridat l'atenció que no's reproduissin en la radiografía els òssos cúbitus i peronès; respecte d'aquests (I), no n'hem pogut trobar rastre en una cama del dit fetus que hem dissecat acuradament.

Anotem, per últim, la concavitat interna dels òssos dols braços i les cames.

Dents i diferents òssos d'un carnívor de la familia dell cànides i de la talla d'un ós.

Ademés, tinc molts òssos en fragments i una defensa de Mastodon d'un metre de llarg, junt amb altres Hèlix deformats i que no's poden determinar.