osteoporosi

Pot succeir qua al cap d'un quant temps, 20 ò 30 dies, l'empelt perdi vitalitat, la qual cosa es veu en l'examen radiogràfic, per l'aspecte transparent que presenta el fragment sintetitzador; aquest procés és dit osteoporosi; pot succeir que el lloc de sa implantació s'infecti, supuri, i I'empelt morirà, però llavors serà una mort, no per osteoporosi, sinó per necrobiosi, que no és la mateixa cosa, i en aquest cas haurà d'ésser eliminat d'allí on es troba col·locat, i d això s'encarrega el pus; pot succeir que tingui una vitalitat alternant, que vol dir un període crític, i que després es revifa; és a dir, lluita per no morir, i a la fi no mor.

El fenomen d'osteoporosi ha estat interpretat com el primer pas o moment de la reabsorció de l'empelt, que, segons Ollier, Barth, Cornil i Codray i altres, es manifesta sempre com si diguéssim per obligació, encara que asseguren que el procés osteogenètic és tan sabedor de son paper que tot seguit que l'empelt s'ha fos és reemplaçat per un altre de nou, de la mateixa forma i dimensions que el reabsorbit?

Mauclaire, a qui dol la contradicció d'aquestes opinions, amb un judici serè i tal vegada profètic, amb el qual jo estic del tot conforme, explica aquest fet, dient que aquesta diversitat d'idees és derivació d'observacions d'empelts en diversa fase de la seva evolució; és a dir, uns veuen casos d'empelt mal nodrits, amb dèficit vital, amb osteoporosi per tant, i creuen amb la seva fusió o reabsorció, puix hem dit abans que la nudrició de l'empelt és garantia de vida per a ell: altres, examinant empelts ben nodrits i, per tart, que han pres bé, confessen aquest fenomen i veuen la formació de call i també la confirmen.

Es fonamenta aquest fet, bon xic hipotètic a l'entorn deI qual gira la pretenguda reabsorció de l'empelt, en la comprovació alguns cops del fenomen de l'osteoporosi, que diu ofereix el fragment empeltat quasi sempre en ses puntes o extremitats, quan no en tot ell: es demostra l'osteoporosi per la major transparència que presenta dit empelt, als raig X, ço que es tradueix per una manca o pèrdua de sals de calci, primera fita que sembla assenyalar sa vinent reabsorció.

Per nosaltres, sens negar en absolut la posibilitat d'aquest fet, segons diguérem abans, creiem que quan es comprova l'osteoporosi, és significatiu d'una manca de nodriment de l'empelt per defecte de tècnica, les més de les vegades.

Malgrat tot , cal tenir present que l'osteoporosi no és un fet constant , sinó circumstantial i per tant la pretenguda reabsorció de l'empelt tal volta caigui dintre les concepcions prematures pertanyents a sa bio- fisiologia.