ovari

Influeixen en ella, d'una banda, el tò simpàtic — hiperglucemia per picadura, per excitació directa del simpàtic; — d'altra banda, els productes de diferents secrecions internes: adrenalina, del tiroides, en sentit d'augment d'aquell tò; del pàncreas, del paratiroides, ovari, en sentit oposat.

Mai ens havem abstengut de fer una inclusió en celoidina per tractar-se de trossos massa durs, i al costat d'uns talls de mucosa, hem obtingut talls d'un fibroma amb degeneració calcaria , al costat d'uns talls d'un pòlip o d'un ovari quístic, hem fet talls de cartíleg, òs o dents, i, el que és més, havem tallat en un sol bloc teixits de les més variades consistencies con un quiste dermoide amb nòduls de teixit dentari o bé una glàndula pituitaria amb la sella turca que la sosté.

Sigui'm permès recollir de l'interessantísima comunicació del Dr. Dargallo, un aspecte estretament relacionat amb la debatuda qüestió dels cicles generatiu i secretor de l'ovari, aspecte que, avalorat pel nombre important de casos observats, no dubto en qualificar de gran valor per al esclariment de les relacions entre ovari i uterus en la menstruació.

Es evident que entre els qui s'han ocupat de les qüestions referents a les correlacions funcionals entre l'ou, l'ovari i l'úter, regna un pregòn desacord.

I si això passa amb assumptes verament fonamentals, què no ha de succeir en tractar-se de l'apreciació d'algun dels fenòmens secundaris, satèl·lits dels altres de jerarquia superior que en la matriu i ovari es desenrotllen?

Ja no es limita l'ovari a pondre l'ou, I'úter a rebre'l i la placenta a alimentar-lo; és ja quelcom més que una casualitat la coincidència d'un ovari poliquístic amb els casos de mola; ja es tracten els miomes uterins irradiant eIs ovaris, en una paraula, ja es recerca en el sentit, certament ben lògic, que tot quant succeeix en una entranya genital té de trascendir irremisiblement sobre l'altre sempre i quan representi el fenomen primari una valoració fsiològica suficient.

Veiem en aquest cas el símptoma predominant, hemorràgia uterina, coexistir amb una lesió evident de l'ovari corresponent a la degeneració escleroquística.

Es més; en mancar la formació del còs groc que, demés de realitzar una acció moderadora circulatòria, hauria d'inhibir, no existint embaràs, per espai d'un mes la posta ovàrica, altres fol·licles entren en evolució, per més que no esclatin, en un temps en què l'ovari hauria d'estar reposant encara de l'anterior maturació fol·licular.

Això ens aclareix el perquè de la més petita durada dels períodes intermenstruals que s'escurcen i fins desapareixen en persistir l'ovari en sa anarquia funcional.

Resulta, doncs, admetent això, ben definida la influència d'un ovari malalt sobre un úter, almenys primitivament sà, el qual sotmet a una congestió contínua i a hemorrágies repetides.