oxalat

En el primer tub, hi posem una gota de colorant alimentari verd; en el segon, cinc gotes de la solució verd malaquita oxalat.

Les dues reaccions implicades en el procés analític són reaccions d’oxidació-reducció: l’oxidació de la matèria orgànica al permanganat i la reacció del permanganat amb l’oxalat en medi àcid.

S’afegeix un excés de solució de permanganat de potassi que reacciona amb la matèria orgànica que conté l’aigua, s’afegeix a continuació una quantitat d’oxalat equivalent al permanganat i, finalment, es valora l’excés d’oxalat amb permanganat.

Un cop apagat el foc, s’afegeixen ràpidament 10 mL de solució d’oxalat, mesurats amb la pipeta aforada, i es valora l’excés del mateix amb solució de permanganat fins a la coloració rosa pàl·lida permanent.

El fet que aquestes pàtines s’hagin estudiat majoritàriament quan s’han desenvolupat sobre marbre, associat al fet que el marbre esta constituït per calcita, fa que sovint s’hagin descrit com a pàtines d’oxalat, interpretant que la calcita determinada és pròpiament la del substrat.

La presència d’oxalats, per citar un exemple, pot ésser interpretada com una biomineralització o com a productes de degradació de les proteïnes utilitzades com a aglutinant de les antigues pintures.

Majoritàriament són de calcita (CaCO₃), per bé que en totes elles s’ha determinat també la presència d’oxalats de Ca (les dues formes mono- i di-hidratada, wel·lita i weddelita, respectivament), i ocasionalment fosfats de Ca (normalment hidroxilapatita), a més a més del guix (CaSO₄·2H₂O) localitzat a la capa més exterior, en la qual també hi poden haver petites quantitats de quars i argiles, que es poden interpretar com a partícules atmosfèriques atrapades per la superfície.

D’acord amb les anàlisis efectuades en pàtines que només contenen la primera capa micrítica, aquesta és la que sembla contenir els oxalats.