oxigen

Respecte a la composició de l'atmosfera d'envasament, observem que el contingut en oxigen augmenta a les mostres envasades en materials polimèrics amb nitrogen fins a assolir els valors de les envasades amb aire durant les primeres setmanes de conservació.

El biogàs és una mescla de gasos formada principalment per metà (60-70 % en volum) i diòxid de carboni (30-40 % en volum), entre altres components com: àcid sulfhídric, hidrogen, amoníac, nitrogen, monòxid de carboni i oxigen.

Altres compostos antioxidants del cafè Cal dir que l'acció antioxidant del cafè no només es deu a l'àcid clorogènicialtrescompostospolifenòlics, sinó que també és deguda a la presència d'altres compostos: - La cafeïna ha demostrat en estudis que és capaç d'inhibir la lipoperoxidació induïda per radicals lliures hidroxil, peròxid i oxigen singlet.

— La cafeïna ha demostrat en estudis que és capaç d'inhibir la lipoperoxidació induïda per radicals lliures hidroxil, peròxid i oxigen singlet.

La presència d’ozó a l’estratosfera és una conseqüència de l’elevat contingut en oxigen de tota l’atmosfera terrestre, i la seva formació ha estat fruit de les interaccions abans esmentades, que han convertit una atmosfera inicialment reductora en una atmosfera oxidant.

La capa d’ozó es desenvolupà així que l’atmosfera terrestre es feu rica en oxigen pel desenvolupament progressiu de les plantes verdes.

És evident que la conversió d’oxigen a ozó requereix un aportament energètic, i que l’ozó no és una espècie tan estable com l’oxigen.

No obstant, es poden plantejar altres reaccions de destrucció catalitzada per compostos o àtoms que tenen una gran tendència per l’oxigen.

A l’estratosfera, el radical hidroxil es forma de manera similar: els àtoms d’oxigen excitats reaccionen amb una font d’hidrogen com són l’aigua i el metà (CH₄).

Minet i Leclerq, al comprovar la veritat del fet que nosaltres hem enunciat en una de les nostres comunicacions respecte la fragilitat del tòxic sota l'influencia de l'oxigen, han tractat d'utilitzar-lo, barrejant per a això l'antigen amb la sang de l'animal sensibilitzat per a la vacunació, i obtenint un èxit positiu que's pot aplicar a la clínica.

L'examen d'aquestes mostres es realitza passant-les a una proveta de mesuració de gasos sobre cubeta de mercuri, mesurant el volum total, separant l'anhídrid carbònic per mitjà de potassa càustica i l'oxigen per mitjà d'àcid pirogàl·lic, i mesurant les disminucions de volum corresponents.

Si es vol determinar també la quantitat d'oxígen es repeteix la operació amb la mateixa mostra, amb solució d'àcid pirogàl·lic, i es veu la diferencia entre la darrera lectura i l'anterior.

L'ulterior introducció de 2-10 d'oxigen en l'espai clos tampoc modifica l'amplitud dels moviments i és causa tan sols d'una lleugera bradipnea de 14 per dos minuts.

El segon és el tub de pressió i va fins al fons del flascó, perquè l'oxigen que per ell arribi barbotegi en el líquid de perfusió.

Aquest oxigen prové d'un obús industrial a gran pressió (G) amb aixeta reguladora, passant encara per un flascó resistent intermediari (H) per tal d'evitar cops d'ariet.

Aixi pot guardar-se en el flascó un remanent d'oxigen a pressió encara.

La sang de la vena arriba al flascó inferior i quan en ell hi ha prou líquid, enviem l'oxigen a pressió, que impulsa el líquid a ascendir pel tercer tub fins al flascó irrigador.