oximetria

Havent revisat la literatura i no havent-hi trobat realitzats els dits estudis sinó amb l'intent de determinar la viabilitat del cap femoral en les fractures subcapitals del coll i mitjançant tècniques molt complexes, com les de Rook, per mitjà de l'arteriografia; les de Hulth i Harrison, per mitjà de la flebografia; les de Boyd, Calandruccio, ja esmentades, i les de Muller, per mitjà de fòsfor radioactiu; les de Laing i Ferguson, per mitjà de sodi radioactiu, i arribant a Woodhous, el qual preconitza l'«oximetria», que determina mitjançant la introducció d'un elèctrode en el cap femoral, tècnica també complexa, pensàrem en la possibilitat de determinacions oximètriques en les artrosis.

Podem considerar el nostre estudi dividit en dues parts fonamentals: a) l'oximetria, determinant, no pas els valors absoluts de l'oxigen, sinó la diferència entre l'oxihemoglobina i la carboxihemoglobina, expressant-ho en tants per cent, i b) l'estudi del pH, reserva alcalina, factors respiratoris (pCO₂), factors metabòlics (excés de base i bicarbonat standard).

Les oximetries mitjanes dels casos no artròsics del primer grup és de 96,07 % i la del segon grup, de 96 %, per la qual cosa hem arribat a la conclusió que no cal seleccionar els casos per l'edat dels pacients.

L'oximetria mitjana dels homes, menyspreant el cas número 3 perquè presenta una insuficiència cardíaca, el número 5 perquè està en estat de xoc i el número 12 per un error tècnic comprovat, és de 96,8 %.

L'oximetria mitjana de les dones és de 96 %.