oxo

En la pedra imant (Fe₃O₄) o magnetita, per exemple, la naturalesa ha ajuntat ions Fe^III i Fe^II dins d’un empaquetament d’ions O^2- (oxo) i ho ha fet de tal manera que els moments magnètics de cada ió ferro se sumen fins i tot a temperatura ambient, i fan que presenti un elevat moment magnètic total que li dóna les característiques d’imant.

Dit amb altres paraules, en la magnetita es consideren ions ferro (II i III) aïllats i envoltats d’ions oxo de manera tridimensional infinita; en un imant molecular s’ha de sintetitzar prèviament una espècie discreta o de baixa dimensionalitat i enllaçar-la amb les altres entitats mitjançant unions de Van der Waals (Tc molt baixa), enllaços d’hidrogen (Tc baixa) o altres tipus d’enllaços més forts (covalents).

El procés Roelen, oxo o senzillament d’hidroformilació d’olefines, marca segurament l’inici del desenvolupament de processos en què el catalitzador es troba en la mateixa fase, generalment líquida, que els reactius i els productes.