paradigma

No obstant això, el coneixement del funcionament cel·lular suposava un nivell d’integració del coneixement superior que exigiria un paradigma diferent, noves tècniques, nous esquemes que van definir una evolució de la biologia en el que avui coneixem com biologia molecular (Gancedo, 2005; Ochoa, 1980).

En aquest sentit, la representació realista de l’anatomia humana i animal, en condicions normals i patològiques, produïda a partir de diferents productes materials —fusta, guix, cartrópedra, paper— no només permetia accedir a models objectius que complementaven el complicat recurs de la visió directa en el cadàver, sinó també consolidar el paradigma mèdic anatomoclínic.

D’altra banda, la utilització del manual de Plenk com a llibre de text a l’Escola representava també el compromís de Bahí amb l’adopció i propagació de la nova terminologia botànica emanada de les evolucions del mateix paradigma linneà i que equiparaven la botànica amb altres ciències emergents que, com la química, reforçaven la seva singularitat en el fet de posseir un llenguatge propi.

Des d’aquesta perspectiva els resultarà més fàcil adquirir el necessari bagatge per a entendre com a canvi conceptual el paradigma científic actual i, amb aquesta formació, ser capaços de transmetre’l.

És evident que història de la ciència i de la tècnica s’ha convertit en una disciplina acadèmica al llarg del segle XX i que les aplicacions didàctiques han estat considerades i introduïdes en molts camps.1 Ara bé, mentre que fins al segle XVII el coneixement històric d’una ciència era part consubstancial a ella mateixa i servia per afirmar el paradigma vigent, en la tècnica, en canvi, la història gairebé no hi era present possiblement perquè el text escrit era secundari o inexistent perquè la transmissió dels sabers es feia a través del dibuix i l’estrutura productiva.2 En els segles posteriors la història de la ciència va ser utilitzada com a instrument per enaltir el progrés i criticar les irracionalitats del passat.

En el segundo se comentan algunos planteamientos introducidos por Kuhn (1981) para explicar el desarrollo de las teorías científicas, relacionados con las nociones de ciencia normal, paradigma, crisis paradigmática y revolución científica.

c) Las reacciones químicas se explicaban teniendo en cuenta el paradigma newtoniano de las fuerzas (que predominaba en la física).

L’aportació de Waddington va ser més teòrica que experimental, però va servir per apuntalar el canvi de paradigma que es va produir al començament de la segona meitat del segle passat, quan es va passar de parlar d’acció gènica a activació gènica, és a dir, els gens no actuen tots alhora, sinó que s’expressen i se silencien en resposta a estímuls específics (Holliday, 2006).