paret

Respecte a la significació d'aquesta reacció epitelial, creiem que la de la paret alveolar representa un fenomen d'acomodació histològica al nou estat del pulmó: l'epiteli, de pla i allargat, es torna cúbic per a omplir així el petit buit que pugui quedar en la llum del alvèol al quedar aquest sense aire.

Si el tubus s'apoia sobre d'un pla resistent, la seva dilatació al pas de la ona líquida, se manifestarà amb la projecció de la superficie del tubus diametralment oposada a la que contacta amb el pla rígid; el moviment de projecció de la paret del tubus pot comunicar-se a diferents mecanismes i ésser inscrit.

Entre la paret conjuntiva i el nòdul epitelial contingut en la cavitat per aquella circumscrita, s'observen freqüentment col·leccions hemorràgiques més o menys recentes i, per tart, amb una major o menor transformació dels elements hemàtics extravasats.

En la microfotografía n.° 4 pot seguir-se aquest pàs a pàs: una arteria que atravessava les trabècules conjuntives de l'estroma d'un epitelioma uterí, sofrí la degeneració hialina dels fascicles col·làgens de la seva paret; aqueixa fou l'alteració inicial, encara comprovable pel color blau intens que presenten aquells.

Seguí a això la degeneració vitria o hialina de les fibres musculars ofegades per l'encarcarament del teixit conjuntiu; en aqueix moment convertida la paret en una massa hialina, en la qual encara s'hi veuen escasses cèl·lules conjuntives i algunes fibres musculars empresonades, començà la transformació d'aquella substancia en materia amiloide, i encara es poden observar, difumant-s per l'espessor de la materia amilacia ja formada, algunes filagarses col·làgenes, que a poc a poc es van transformant.

Es pot ben afirmar que en l'epitelioma és la degeneració amiloide una forma degenerativa exclusiva de la paret dels vasos.

Mes si examinem l'estòmac en dejú, llavors la superficie no es presenta llisa, sinó que apareix una multitut de replecs en la mucosa, els quals en la porció pilòrica arriben a contactar els d'una paret amb l'oposta; en canvi, els de la porció esofàgica no són tan marcats.

La cúpula gàstrica, que es limita al paper passiu de reservori, que exerceix més o menys tensió concèntrica, segons els casos, però mai molt enèrgica, i on es continúen els fenòmens de la digestió salival, és de paret prima, de poca capacitat motriu i desproveïda de glàndules.

La superficie interna de la mateixa és anfractuosa, tumefacta, desigual, friable i sangrant amb facilitat, té alguns coàguls aplicats contra la paret i a vegades algún trosset d'adenoma, més o menys desprès, que per descuit s'hagi deixat en l'acte operatori i que serà eliminat per supuració; els trossos de mucosa vesical es troben en la obertura superior, un xic aplicats contra la superficie interna, de la qual els separa algún coàgul durant els primers dies.

La paret és completament llisa i es pot descompondre en quatre regions: anterior, posterior i laterals, diferents per sa forma i dimensions.

La paret anterior, la més curta, és rectilinia en quasi tota sa extensió (sols en sa part inferior s'ercorba un poc, per continuar-se amb la uretra membranosa); es continúa amb la paret anterior de la bufeta.