A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
pelvisnom femení |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 39 L'abdomen és abultat i la pelvis reduida. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 39 Es comprova bé: la desproporció entre'l cap i el tronc envers els extrems, la clavícula notablement desenrotllada, l'estretor de la pelvis, ossificació de les falanges distals en mans i peus quan les altres no apareixen senyalades; la gruixaria dels òssos dels extrems i la seva poca llargada. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1913) Freqüència: 39 S'ha de tenir en compte que les dònes acondroplàsiques no poden parir per les condicions de la pelvis; d'aquí que per llei hereditaria d'adaptació, cas d'haver existit nombre d'acondroplàsics, hauríen anat extingint-se. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 Les vies inferiors són en nombre de dues, mai n'hi ha més ni menys, i formen dos filets bastant grossos ben diferenciats; després de sortir del gangli es dirigeixen cap avall, divergeixen i penetren en la pelvis, una a cada costat del recte; penetren aleshores en els replecs de Douglas, que els condueixen a la bufeta. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 Això es demostra en els talls longitudinals amb injecció simultania de l'arteria i pelvis renal. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 La radiografía estereoscòpica de les arteries i pelvis renal ens demostra la íntima relació que existeix entre les ramificacions arterials i la pelvis i calzes renals. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 Les branques primaries de l'arteria renal troben, al dirigir-se a l'hili del ronyó, la pelvis renal, i aleshores unes passen per davant i les altres per darrera de la mateixa; per això, prescindint del nombre, constantment variable de les mateixes, la millor manera de dividir-les és en prepièliques i retropièliques; ambdues caminen cap a l'interior del ronyó per a formar dos territoris principals: l'anterior i posterior (figures 4 i 6). |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 L'accident que es troba en l'hili del ronyó separant les branques de l'arteria renals, és a dir, la pelvis renal, és el mateix que, prolongant-se per l'interior del ronyó, en els calzes i pelvis renal, estableix la separació entre els territoris anterior i posterior. |
Treballs de la Societat Catalana de Biologia (1915) Freqüència: 39 Pot, per tant, establir-se com a regla general que: la pelvis i calzes renals guien la distribució de les ramifications arterials i que en el punt en que aquells es troben estableixen la separació entre els territoris anterior i posterior. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons