poliedre

Formes basades en espirals, poliedres, espícules, empaquetaments hexagonals i figures de revolució són analitzades amb perspicàcia i il·lustrades amb nombrosos exemples del món biològic, a més d’ocupar-se també de formes més complexes, com les de crustacis, ossos, peixos o esquelets.

Uns dels descriptors estereoquímics de més èxit són els poliedres, encara que aquest tema té una bibliografia prou àmplia per a omplir un altre bagul que obrirem un altre dia.

Abans ha raonat sobre l’empaquetament compacte dels grans de les magranes o dels pèsols sota pressió, les cel·les d’un rusc, els poliedres que emplenen l’espai, les causes de les formes en espiral dels cargols, la divina proporció o la possibilitat que el fred sigui la causa de la forma dels flocs de neu.

En aquest últim cas és necessària la presència d’un compost plantilla, que una vegada format el poliedre pot ser extret de la cavitat sense que aquesta es destrueixi.

A continuació s’explicarà com es poden construir de forma racional (encara que no senzilla) alguns polígons i poliedres metal·lomoleculars.

El disseny de poliedres resulta considerablement més complex que en el cas dels polígons, ja que implica la participació d’un major nombre de peces constructives i almenys una ha de tenir més de dos punts de connexió.

Malgrat que el prisma trigonal és un dels poliedres més simples, no se’n troben descrits massa exemples a la bibliografia.

Per a concloure, cal dir que aquest article ha pretès mostrar com l’autoassemblatge programat a partir de consideracions topològiques pot permetre la síntesi d’una gran varietat de polígons i poliedres amb interessants aplicacions.