polinucleosi

I, així, tots els metges admeten que una limfocitosi significa tuberculosi; que una polinucleosi, en canvi, seria depenent d'una afecció inflamatòria diferent (neumocòcica, per exemple); que la presència gairebé exclusiva de cèl·lules endotelials correspondria als transsudats de les afeccions cardiorenals; que l'eosinofília pleural podria potser referir-se a la sífilis.

En canvi, un vessament amb polinucleosi, o encara demostrant tan sols cèl·lules endotelials, pot ésser d'origen tuberculós, puix tampoc és fatal que la tuberculosi hagi de donar limfocitosi.

En els exsudats de les afeccions de caràcter crònic, com Ia tuberculosi, ràpidament es passa la fase endotelial i la de polinucleosi, establint-se Ia fòrmula clàssica de limfocitosi, igualment persistent fins a la reabsorció.

En els casos de tuberculosi no primitiva de la pleura, la polinucleosi pot persistir, sense passar aquesta a limfocitosi o essent poc notable, en relaci6 amb el caracter case6s mes o menys pronunciat de les lesions corticals.

Quan remet l'afecció aguda que ha motivat la reacció de polinucleosi , es passa a una fase de limfocitosi, i després a una endotelial de reparació, a la qual s'ajunta la presència de cèl·lules eosinòfiles.

Aquestes lleis reaccionals de la serosa pleural (i crec que el que he dit per a ella és aplicable a totes les altres seroses) tenen llur analogia en ço que passa amb la citologia hemàtica de les malalties infeccioses, en la qual s'admet una determinada fórmula leucocitària per a cada una d'elles (ço que també exposa a errors), i en les quals, per sobre de tot, existeix una llei general, que és ço que té major importància, segons la qual llei en les malalties infeccioses s'observen successivament les següents etapes: leucopenia general, polinucleosi, mononucleosi, eosinofília de convalescència.