pollastre

La capacitat de l’espectroscòpia NIR per predir els paràmetres químics majoritaris de la carn (contingut d’aigua, proteïnes totals i lípids totals) ha estat àmpliament descrita en nombrosos treballs: en carn de vedella (Eichinger i Beck, 1992; Tøgersen et al., 2003; Alomar et al., 2003), de porc (Brøndum et al., 2000; Ortiz-Somovilla et al., 2007), de pollastre i d’aus de corral (Valdes i Summers, 1986; Albeni i Bergoglio, 2001; Berzaghi et al., 2005), de xai (Cozzolino et al., 2000) i de conill (Masonero et al., 1994).

Aquest és el cas del pollastre, comprat sencer i trossejat posteriorment, o del porc, especialment entre els llatinoamericans, els xinesos i els filipins.

Una línia important a Catalunya és la fabricació de pinsos, que dóna lloc a la transformació dels productes vegetals en carn (pollastre i porc).

En una primera part es recull la informació disponible sobre la composició lipídica de la carn de pollastre i dels ous, i de vitamina E (a-tocoferol), coneguda pel seu gran poder antioxidant.

La segona part del treball està dedicada a l'estudi de la modificació del perfil d'AG del pinso que permet canviar la composició d'AG del rovell i de la carn de pollastre.

La carn de pollastre i els ous són ingredients habituals en l'alimentació de l'home.

Particularment, la carn de pollastre representa el 30 % del total de carn consumida a l'Estat espanyol i el consum d'ous se situa en 200 unitats per habitant i any.

Tal com es pot observar a les taules 1 i 2, tant la carn de pollastre (especialment el pit) com l'ou tenen uns continguts moderats en calories i àcids grassos saturats (AGS).