precursor

A mesura que els components bàsics anessin escassejant, només sobreviurien aquelles cèl·lules amb la capacitat de fabricar-los a partir d’un precursor també present en l’entorn, i així successivament fins a adquirir una ruta completa de biosíntesi que s’iniciaria amb materials simples presents en l’ambient.

Aquest metamagnetisme el podem incloure com a possible precursor d’imants moleculars.

Els mètodes químics poden ser a la vegada classificats segons el tipus de reacció (reducció química o electroquímica; processos de descomposició tèrmica, sonoquímica o fotoquímica, per via radicalària) o del precursor metàl·lic emprat, a partir de sals comercials dels metalls (en general, halurs, acetats o carbonats) o a partir de compostos moleculars prèviament sintetitzats, com compostos organometàl·lics (esquema 1).

L’observació d’un cert temps d’inducció és un indicatiu que el precursor no és l’espècie activa.

Així, s’ha mostrat que per a un mateix tipus de nanopartícules, preparades per descomposició d’un precursor organometàl·lic, segons els lligands i sobretot la seva funcionalització, les grandàries i les organitzacions entre les nanopartícules són ben diferents (figures 4 i 5).

Ara bé, si el precursor catalític utilitzat és un nanoclúster, davant d’un resultat positiu com l’esmentat, la pregunta fonamental que apareix és una altra: no serà una espècie molecular la causant de l’efecte observat?

La matèria orgànica natural (NOM) —àcids húmics, àcids fúlvics, etc.— és el principal precursor dels DBP.