ExtractCIT

a la revista

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

precursor

nom masculí
Terminologicitat: 0




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 26

A mesura que els components bàsics anessin escassejant, només sobreviurien aquelles cèl·lules amb la capacitat de fabricar-los a partir d’un precursor també present en l’entorn, i així successivament fins a adquirir una ruta completa de biosíntesi que s’iniciaria amb materials simples presents en l’ambient.




Revista de la Societat Catalana de Química (2000)
Freqüència: 26

Aquest metamagnetisme el podem incloure com a possible precursor d’imants moleculars.




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

Els mètodes químics poden ser a la vegada classificats segons el tipus de reacció (reducció química o electroquímica; processos de descomposició tèrmica, sonoquímica o fotoquímica, per via radicalària) o del precursor metàl·lic emprat, a partir de sals comercials dels metalls (en general, halurs, acetats o carbonats) o a partir de compostos moleculars prèviament sintetitzats, com compostos organometàl·lics (esquema 1).




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

L’observació d’un cert temps d’inducció és un indicatiu que el precursor no és l’espècie activa.




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

Així, s’ha mostrat que per a un mateix tipus de nanopartícules, preparades per descomposició d’un precursor organometàl·lic, segons els lligands i sobretot la seva funcionalització, les grandàries i les organitzacions entre les nanopartícules són ben diferents (figures 4 i 5).




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

Ara bé, si el precursor catalític utilitzat és un nanoclúster, davant d’un resultat positiu com l’esmentat, la pregunta fonamental que apareix és una altra: no serà una espècie molecular la causant de l’efecte observat?




Revista de la Societat Catalana de Química (2005)
Freqüència: 26

La matèria orgànica natural (NOM) —àcids húmics, àcids fúlvics, etc.— és el principal precursor dels DBP.

 

IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal

2022

Llicència de Creative Commons

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons