producte

En una etiqueta de producte alimentari, hi ha sobretot dos aspectes interessants: la composició (ingredients), amb indicació dels additius; i la composició nutricional, amb expressió del valor energètic, la proporció d’hidrats de carboni, greixos, proteïnes i altres nutrients.

Un cop assolit l’equilibri químic, de naturalesa dinàmica, mentre la temperatura sigui constant, les concentracions de reactius i de productes es mantindran invariables en el temps sional de K_p i K_c és conseqüència del fet que, en l’expressió d’aquestes constants, la pressió parcial d’un gas o la concentració en l’equilibri (p_{i eq} o c_{i eq}) es refereix a la pressió o a la concentració de la substància en l’estat estàndard (p^θ o c^θ).

Si es fes així en el cas de l’exemple considerat anteriorment, atès que les pressions parcials dels reactius i dels productes en equilibri expressades en Pa són: [...].

Aquesta mena de representacions, on passat un temps els reactius i els productes acaben assolint unes concentracions estacionàries, són utilitzades en molts llibres de química elemental per introduir i tractar l’equilibri químic.

Fent servir el quocient de reacció, Q_c, s’indica que, si aquest és més petit que la constant d’equilibri K_c, el sistema evoluciona cap a la formació de productes fins que s’arriba a complir Q_c = K_c.

No hi ha res de dolent a introduir l’equació de K_c tal com fan els altres textos consultats, és a dir, considerant que és una expressió a la qual s’ajusten les concentracions experimentals (o, en el seu cas, les pressions parcials) de productes i reactius en les reaccions homogènies reversibles, un cop s’assoleix la situació d’equilibri químic (figures 1 i 2).

En un treball senzill, es va recollir el preu del blat, d’acord amb les dades publicades mensualment pel Ministeri d’Agricultura —i successors—, i paral·lelament, l’evolució, mes a mes, del preu del pa, el producte final del blat, a partir de les dades que té recollides l’Instituto Nacional de Estadística i que estan disponibles al seu web.

Tenim tendència a pensar que estem sotmesos als interessos de les grans corporacions multinacionals—i és així—, però no ens adonem del que passa al voltant nostre, ja que no és el preu de la farina el que ha pujat descontroladament —ha seguit relativament paral·lel al preu del blat—, sinó que la diferència afegida prové de l’elaboració, la venda i les altres manipulacions del pa, i, pertant, les diferències, en aquest cas, s’originen entre actors del nostre mateix entorn, un dels quals, el pagès, té els preus controlats per les forces del mercat internacional, l’altre té la capacitat d’encarir el seu producte molt més que el que correspondria per l’encariment general del cost de la vida, i el tercer, que som els consumidors, paguem conformats.

La millor predicció per peça sencera es va obtenir amb una sonda sense contacte amb el producte, amb un coeficient de determinació (R2) superior a 0,9 i amb un error de predicció (RMSEP) d'1,56 per a humitat, de 0,22 per a NaCl i de 0,007 per a a_w.

Aquest defecte de consistència es produeix quan la humitat relativa de l'assecador és molt baixa al principi de l'etapa de maduració, la qual cosa provoca una ràpida deshidratació superficial i la creació d'una crosta que dificulta la pèrdua d'aigua de l'interior del producte.

La relació que existeix entre l'a_w i la duresa del producte (Serra et al., 2005) ens indica que és important el fet de no superar uns certs nivells per evitarla formació d’una crosta resseca a l’exterior.

En col·laboració amb Bauckhof, una granja orgànica, s'han desenvolupat perfils d'espelta de processament més fàcil, tot optimitzant el producte final.

A més, els aliments d'alta qualitat són a la vegada incompatibles amb les necessitats del consumidor pel que fa a un producte modern.

En aquest últim cas, poden sorgir tres problemes: a) es necessita una mòlta extensiva per tal d'obtenir una farina suficientment fina, b) és difícil d'aconseguir un producte constant i les propietats de panificació depenen del grau de mòlta, i c) l'emmer té una vida útil curta, d'una manera similar a l'einkorn.

Com a producte de base natural, una peça de carn fresca (és a dir, la carn tal com és, simplement refrigerada o congelada, sense cap altre ingredient, per unitat de pes superior als 30 g) hauria de ser exclosa dels perfils nutricionals per les mateixes raons que es donen d'una manera explícita a l'annex del Reglament 1924/2006/CE quan fa referència a les al·legacions nutricionals: a) La carn no porta greixos ocults.

En general, no se li afegeix cap producte alimentari o additiu.

Segons el tipus de producte, s'utilitzen despulles, sang, corna de porc, pa ratllat, etc.