A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
producte d'higiene personalsintagma nominal masculí |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 Aquest treball dóna una perspectiva general de la problemàtica dels fàrmacs i productes d’higiene personal en el medi aquàtic, així com de l’ús d’aiguamolls construïts per tal d’eliminar-los de les aigües residuals. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 Fàrmacs i productes d’higiene personal En l’última dècada s’han començat a estudiar els efectes que els fàrmacs i els productes d’ús personal poden tenir al medi ambient. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 Entre els productes d’higiene personal, com ja s’ha comentat, la galaxolida i la tonalida es troben entre els més estesos. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 El conjunt d’aquestes molècules (fàrmacs i productes d’higiene personal) s’inclouen dintre del grup dels contaminants emergents i són objecte d’un estudi exhaustiu a causa de no tant la seva toxicitat i recalcitrància a la degradació, ja que aquestes en general són baixes, sinó de la seva contínua aportació al medi. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 En relació amb els productes d’higiene personal, aquests efectes adversos han estat demostrats a través de les fragàncies abans descrites, aquestes donen lloc a la inhibició dels transportadors de resistència a xenobiòtics (MXR, multixenobiotic resistance) [15]. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 Pel que fa a l’eficiència d’eliminació de la majoria de fàrmacs i productes d’higiene personal en els aiguamolls construïts, aquesta va estretament lligada a la quantitat d’oxigen present en aquests i, per tant, a les vies metabòliques predominants en cada cas. |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 FIGURA 2. Exemple dels quatre comportaments diferents dels fàrmacs i productes d’higiene personal durant el seu pas pels aiguamolls construïts. L’eix vertical correspon a la concentració de cada compost i l’eix horitzontal representa l’àrea de l’aiguamoll (el punt 0 m2 correspon a l’entrada, els tres següents als piezòmetres i la sortida al punt 50,4 m2). La desviació estàndard correspon a un mostreig diari d’una setmana de durada (n = 5). |
Revista de la Societat Catalana de Química (2007) Freqüència: 11 A partir dels resultats anteriors, queda ben palès que quant a l’eficiència per tal d’eliminar fàrmacs i productes d’higiene personal, els aiguamolls construïts presenten eficiències semblants a les EDAR. |
Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme 47. 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. informacio@iec.cat - Informació legal
2022
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons