progesterona

En el nostre mètode emprem el Florisil, substància insoluble que absorbeix la fracció lliure de progesterona.

Tenint en compte les característiques de l'anàlisi de saturació, hom veu clarament que la tècnica pot ésser aplicada a la determinació de moltes substàncies, i molt diverses: vitamines, glucòsids, digitàlics, nucleòtids, i, a més, tota mena d'hormones: insulina, TSH, HGH, gastrina, paratohormona, progesterona , etc.

Fetes aquestes consideracions prèvies, ja podem fer un esquema general de la marxa del procés analític i ja n'estudiarem més endavant els passos detalladament, quan l'aplicarem a la determinació de la progesterona.

En el cas de les hormones esteroides (p. e. la progesterona), ha estat emprat el Florisil, substancia insoluble que absorbeix amb facilitat la fraccio d'hormona lliure.

Vegem ara l'aplicació de la tècnica del PCB a la determinació de progesterona en sang.

Fou MURPHY mateix qui puntualitzà que, triant convenientment l'èter de petroli, hom podia extreure, pràcticament, tota la progesterona dels possibles esteroides plasmàtics que tinguessin també una elevada afinitat amb la transcortina.

Aquest dissolvent no ha de separar totes les proteïnes del plasma unides a la progesterona, perquè així s'alliberarien altres esteroides durant l'extracció, la presència dels quals falsejaria la determninació final de la progesterona.

Un altre punt crític de l'anàlisi sorgeix en el moment de separar la progesterona lliure de la que és unida a proteïna; al principi foren utilitzades, per a la separació, columnes de Sephadex, però els resultats foren enganyosos, puix que aquest material ofereix una baixa afinitat amb les proteïnes i aleshores, a causa d'això, eren alliberats els altres esteroides quan passaven per la columna.